Que no ens ho espatllin!

Editorial

En el setmanari passat parlàvem del civisme necessari que hi ha d’haver quan es va de festa. En aquest, novament denunciem les actituds incíviques de la gent que vol gaudir de la natura, però que no la respecta. L’afluència de gent als gorgs de casa nostra durant l’estiu és ben coneguda i suposa disposar d’uns entorns de privilegi per passar bones estones durant l’estiu. El que és de lamentar és que encara no sapiguem estimar el territori i cuidar-lo. Davant aquestes situacions, la primera reacció va ser quan es va haver de limitar l’accés al Torrent de la Cabana a Campdevànol, on les acumulacions de gent i el seu comportament va comportar la instal·lació d’un control d’accés, vigilància i l’aplicació d’una petita taxa. Ripoll, per la seva banda, també controla l’accés als Molins de Vilardell. Ara ,pel que es veu, el que s’ha solucionat en aquests llocs s’ha espatllat a un altre: l’entorn de la riera de Merlès, en el terme municipal de les Lloses. La gent mostra la seva cara més dolenta de l’incivisme embrutant aquests indrets, sense cap mena d’escrúpol: munts de deixalles apilonades, plàstics i tota mena d’estris. Alguns que se senten propietaris d’aquests llocs s’hi instal·len amb taules, cadires i flotadors, sense pensar que en aquest lloc hi va molta altra gent.

 

Tenim uns entorns fantàstics i no els cuidem! No es pot dir que sigui tothom que hi va, però com diu l’alcalde de Les Llosses, paguen justos per pecadors. La riera de Merlès serà un altre punt que haurà de ser controlat per la falta de respecte dels que no se saben comportar en espais comuns. I així s’haurà d’anat fent mentre a tots els llocs on la gent que hi va, es pensi que és un abocador natural.

 

En l’entrevista que publiquem en aquest número d’El Ripollès amb el president de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, explica que un dels seus primers objectius és protegir els espais on el sector primari pugui tenir garanties de continuïtat i garantir així que la ramaderia tingui pastures, que es puguin fer els conreus apropiats i que la gestió dels boscos sigui la correcta en favor de la gent que viu i treballa en aquests llocs naturals. Actitud oposada de la gent que fa servir aquests espais per portar-hi residus i dient: això ja ho netejarà un altre. Ara ja toca dir prou i cal que els agents rurals castiguin aquestes accions incíviques, que els vigilants denunciïn i que els mateixos ciutadans a qui els toca patir aquestes males companyies quan van al riu, que també ho diguin a qui calgui sense por. Potser entre tots en traurem alguna cosa per conservar un patrimoni que ve d’anys i no s’ha de permetre que, per quatre ximplets, s’hagi d’anar posant tanques a tot arreu i peatges per anar al riu de tots. Un riu o un gorg no pot ser maltractat. Hem d’evitar que passi com diu la cançó de Joan Manel Serrat: Pare, el riu ja no és el riu, pare, abans no torni l’estiu amagui tot el que és viu. La terra és patrimoni de tots i, com a tal, l’hem de cuidar i tot això comporta una responsabilitat compartida de drets i deures ben interpretats.