Una Diada important

Editorial

Arriba una nova celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre. Una celebració que des d’una part de l’Estat espanyol se’n fan mofa perquè diuen que els catalans celebren una derrota. Alguns d’aquests encara furguen més i diuen que ara se n’hauran de celebrar dues de derrotes amb previsió que la sentència del judici de l’1 d’Octubre, que aquesta tardor es farà pública, sigui dura i d’escarment públic. Però també cal saber interpretar que és una derrota. Una lluita perduda pels cops de porra? Coaccions a les empreses perquè se’n vagin de Catalunya? Sentències judicials que castiguen als qui van fer possible les votacions dels catalans per decidir el futur del seu país? Davant aquesta situació s’ha de creure que no és cap derrota, és una victòria una gran victòria del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya. Una gran victòria de la participació popular que defensen la República Catalana.

 

L’única cosa que pot emmascarar aquest triomf és la falta d’unitat estratègica per assolir un estat propi, que segons les enquestes és la voluntat d’un 80% de la població. La decisió i voluntat dels ciutadans de Catalunya ha d’estar per sobre del protagonisme dels idearis dels partits polítics.

 

Aquest any, tot feia pensar que a causa del cansament de la gent arran dels impediments polítics i judicials en procés per fer camí cap a un estat propi, seria fluixa en participació. També a la nostra comarca, al Ripollès, les previsions no eren massa afalagadores, però en els darrers dies s’han disparat les inscripcions als autocars per anar a la manifestació a Barcelona i la intenció de participar en les marxes de torxes del dia abans a diferents municipis. La voluntat dels catalans fa por al govern en funcions de l’estat, de fet el candidat Pedro Sánchez, no vol parlar amb cap de les opcions independentistes que li podrien donar la majoria al seu govern si acceptés fer un referèndum. Però d’això, segons sembla, ni parlar-ne. Així pel PSOE i pels altres partits de centredreta, dreta i ultradreta la Catalunya majoritària no compte.

 

Qui pot tenir més força que la majoria de catalans davant una actuació repressora de l’estat? Res ni ningú... Per això cal que es visibilitzi l’autèntica força de la gent, de la Catalunya de les persones i cal esperar que els qui creuen en un estat propi hi siguin, i perquè no, els que no hi creuen però defensin el dret a decidir també. El gran moment per fer-ho és la Diada. Això sí, ha de ser una Diada cívica, participada, no violenta i prou intel·ligent per no caure amb provocacions que probablement hi són. Cal una Diada que faci obrir els ulls aquells que no volen veure una realitat que no és.