Equilibri territorial, també en serveis

Editorial

Una bona notícia és el pla territorial de cirurgia que s’està dissenyant per a les comarques del Ripollès i la Garrotxa, dues comarques ben considerades pels seus atractius naturals, qualitat de vida i, sobretot ,el Ripollès,considerada una ubicació idònia per la ràpida connectivitat amb Barcelona per autovia. Imagineu-nos com seria si les línies de tren funcionessin amb dignitat. Bé, el cas és que aquesta hora de temps per carretera, minuts amunt o avall, no és prou avantatge perquè vinguin a treballar a la comarca professionals de diferents especialitats mèdiques.


L’equilibri territorial també passa per tenir uns bons serveis. No obstant això, de moment sembla que per als professionals sanitaris la nostra comarca no és atractiva i opten per altres punts del país. Molts en són els motius que es deriven d’aquesta afirmació, però segurament treballar a Barcelona és un incentiu pels equipaments i la innovació en els grans centres hospitalaris del país o també pel tipus de casos que tracten. És just? Pels interessos personals dels professionals, sí. Però en canvi no ho és quan es valora la responsabilitat i l’obligació de les administracions de donar els mateixos serveis a la gent de la capital que els que resideixen al pobles que estan perdent població.
Si per dir alguna cosa, els professionals especialistes tinguessin una compensació adequada per atendre aquestes zones i d’aquesta manera compensar la seva estada a comarques, potser seria més fàcil.


L’administració té l’obligació de dotar de serveis sanitaris descentralitzats de totes les especialitzats a tot el territori. Estem segurs que la qualitat de vida que hi ha al Ripollès i que serveix per desconnectar de la urbe ,moltes vegades a aquests professionals, que pels cap de setmana i vacances hi tenen segona residència, amb una estratègia d’estímuls segurament podrien treballar en aquest centres comarcals que augmentarien el nivell qualitatiu dels seus serveis.


Aquesta situació no passa únicament en el món sanitari, també en altres sectors socials i econòmics. És ben coneguda la preocupació d’administracions i societat civil perquè els joves de la comarca que cursen estudis superiors fora del nostre territori poques vegades retornen als seus orígens per  desenvolupar-se en l’àmbit professional.
És un moment que tots plegats, els que ho necessiten i els que ho han de poder fer factible, acordin sistemes i estratègies per no perdre l’oportunitat i es pugui atraure, crear i retenir talent com es reivindica des de tots els agents socials. Doncs , fem-ho possible. L’equilibri territorial no s’aconsegueix només la quantitat de persones, sinó també en la qualitat de les que ens han d’aportar els serveis que ens mereixem tots!