Tot esperant una sentència...

Editorial

S’han acomplert dos anys que el poble de Catalunya, molt majoritàriament, va anar a les urnes per decidir el futur del país. Aquest fet va marcar un abans i un després de la política catalana i espanyola. Davant els resultats assolits i del què va significar aquest fet, el govern de Madrid en lloc, de trobar les vies de diàleg necessàries per trobar solucions, va optar per defensar les garrotades de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. El que l’estat mai es podia imaginar era el gran arrelament de país que tenen una gran part de catalans. Des de llavors, tot han estat amenaces des de tots els sectors sotmesos al govern de l’estat. S’han empresonat i jutjat als líders de les organitzacions polítiques, socials i culturals que varen impulsar i facilitar la votació dels ciutadans, es persegueixen els exiliats des de la justícia espanyola, de moment sense èxit, i s’ha forçat el trasllat de la seu d’empreses emblemàtiques fora del territori català, per utilitzar-ho tot contra l’independentisme. I, així, es magnifiquen moviments d’associacions ben poc arrelades i desconegudes a Catalunya i les seves accions són considerades com a rellevants per portar-les als jutjats... tot plegat és per fer un relat catastròfic i irreal de Catalunya.

 

Aquesta manera de fer només pot donar un resultat a la resta de l’estat, perquè s’admeti la sentència d’un Tribunal Suprem que fa temps que ja la té escrita, per castigar als empresonats polítics. Segur que no serà benèvola.

 

El judici s’ha embolcallat d’una violència fictícia quan la més constatable han estat les agressions policials, la qual ara,cap dels comandaments de l’operació per part de l’estat en vol assumir la responsabilitat.

 

Amb la proximitat de les eleccions, el missatge dels candidats unionistes es radicalitza contra Catalunya perquè veuen que aquí no hi tenen res a fer i cal anar a pescar vots a Espanya.. Alterar la convivència amb l’amenaça d’un altre 155, la moció de censura contra el president de la Generalitat...

 

El dia 1 d’octubre, data històrica per a molts pobles catalans que ja l’han immortalitzat amb carrers i places, va motivar a molts ripollesos, que es varen tornar a manifestar per commemorar aquella data que va permetre que els ciutadans votessin. La sentència pel procés serà un escarment perquè se sàpiga que la gent no pot votar. Sigui el que sigui el que pensin o votin, l’estat no ho vol perquè tem perdre la consulta. La gent del Ripollès, majoritàriament, com bona part de Catalunya, no admet el comportament del govern de Madrid i segurament es podrà veure quan el 10 de novembre vagin a votar. Si el diàleg no arriba per la via política de l’estat, haurà d’arribar a través de les urnes que, de fet, és el camí més democràtic que hi ha, tot i que malauradament alguns no hi creuen.