Editorial

El proper dia 15, coincidint amb Santa Teresa i amb la Fira Catalana de l’Ovella, s’acomplirà un any de l’entrada del Leslie a casa nostra amb efectes importants per la intensitat de pluges i desbordament dels rius que va afectar molts municipis del Ripollès. Molts ajuntaments han hagut de fer mans i mànigues per poder pal·liar les destrosses i procedir a arranjaments de camins, serveis de subministrament d’aigua i llum i reparar algunes edificacions i equipaments de servei públic. Tot i les gestions per demanar ajuts per remuntar els mals averanys provocats pel pas del Leslie, en molts casos encara no hi ha una resposta clara. Així ho va lamentar el mateix delegat del Govern de la Generalitat a les comarques gironines, Pere Vila, durant la seva estada al Consell Comarcal. Tot i les gestions, el més calent és a l’aigüera. Què ha de passar perquè l’administració pugui ajudar als petits municipis a aixecar el cap?

És ben cert que el delegat, també va portar les bones notícies de la convocatòria d’un nou PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) després de no haver-n’hi cap des de feia 7 anys.

I ara, quines obres hauran d’incloure els ajuntaments al PUOSC? Les que han de reparar els danys dels efectes de l’huracà? O sigui que, tal com diu el refrany rural, «el que es guanya en una fira es pot perdre en un mercat». Si l’administració va demanar, en el seu dia, fer els tràmits amb diligència i rapidesa per demanar els ajuts corresponents, ara cal que hi hagi una resposta efectiva i que no faci trontollar a les economies i finançaments escassos dels municipis.

Després d’escoltar al delegat, Pere Vila, tot fa preveure que la cosa va per llarg, perquè no se’n sap res. El cas és que tant el govern estatal com el de la Generalitat de Catalunya funcionen amb pressupostos prorrogats perquè ha estat impossible arribar a acords polítics. Aquesta actitud ens porta a valorar que els partits polítics i els seus líders pensen més a tenir protagonismes personals que no pas aconseguir consensos a favor dels ciutadans dels pobles petits, assegurant un bon l’equilibri territorial.

En tota gestió política, per responsabilitat social, hi hauria d’haver la prioritat i obligació, sense condicionaments electoralistes, de garantir la qualitat de vida dels veïns. No és bo que les aspiracions polítiques, sigui per naps o sigui per cols, que els ajuts, en aquest cas referents al Leslie, no arribin mai.