Editorial

Hi vàrem tornar. Vàrem tornar a anar a votar i els resultats no van diferir massa de les anteriors eleccions. O potser sí, perquè l’independentisme ha crescut en conjunt. Només cal donar una ullada als resultats que us comentem avui en el nostre setmanari. Junts x cat i Esquerra Republicana juntament amb la presència, aquesta vegada, de la CUP marquen una consolidació de l’independentisme, tot i que alguns que s’han ensorrat, com el cas de Ciudadanos, deien que el procés anava enrere i havia arribat a la seva fi. Mirem, doncs, que igual que la nostra comarca, el conjunt de comarques gironines i Catalunya en General han dit prou a les amenaces, sentències estrafolàries o actuacions de coartar drets i llibertat.

El concepte de democràcia a casa nostra passa per entendre’ns dialogar i demanar allò que qualsevol poble pot exigir com és el dret a decidir.

La campanya electoral per part dels anomenats partits constitucionalist, fins i tot el PSOE, ha estat el d’amenaces i accions de càstig pels catalans amb la finalitat d’obtenir més vots d’Espanya. El que no comptaven és que mentre podien tenir més adeptes fora Catalunya, aquí l’independentisme s’anava fent fort com una acció d’autodefensa dels catalans i del país en general.

Quina sorpresa han tingut quan a Catalunya el PP, Ciudadanos i Vox han quedat com a opcions residuals. La gent de Catalunya no entén que es pugui fer cap pas enrere cap a temps pretèrits on les coses es feien a Espanya per força tal com plantegen els partits de dreta i ultradreta. 

Tampoc a l’estat s’entén que hi ha un canvi generacional que no vol fer cap pas enrere ni vol perdre tot el que s’ha guanyat en democràcia. La implicació dels joves, mai s’havia visualitzat tant com ara. Perquè l’estat no ho vol veure? Perquè no se adonen que els temps canvien i cal ajustar-se a una nova realitat de país, a Catalunya.

És difícil entendre que encara alguns vulguin imposar el càstig davant la dissidència en lloc de buscar el diàleg i l’entesa. Ara caldrà, veure després de l’acord exprés de govern, conjunt entre PSOE i Unides Podemos, si hi ha voluntat de canviar l’actitud del govern de l’Estat envers Catalunya. Si es parla, hi haurà un avenç. Si no, les mobilitzacions de protesta continuaran essent el dia a dia a Catalunya. Val la pena parlar i entendre’s.