Editorial

Aquests dies el Govern a Catalunya està molt posat a defensar un nou model de país, que és molt important. Les línies mestres que han de dibuixar els comptes catalans, però, sovint, s’obliden d’aspectes prioritaris per a la societat. L’educació o la sanitat són punts claus per a la seguretat i el benestar de la ciutadania. Darrerament, l’àmbit mèdic comarcal ha estat i està en el centre de la diana. Primer, pel nou servei territorial de cirurgia i, darrerament, per la manca de professionals de l’àmbit de la pediatria. Les explicacions per part dels responsables hi han estat, és cert. Però també el malestar de la societat per aquesta davallada en el nombre de professionals a la comarca. Molts ens públics han denunciat la situació i també han recordat que les solucions que s’han aplicat, al seu criteri, no són les idònies. Els motius que han portat a viure-ho són clars: una manca globalitzada de professionals. Un punt que s’aguditza en entorns rurals com els nostres, amb poca capacitat per atraure els pocs professionals que any rere any s’incorporen al mercat laboral. La manca de facultatius és un error de planificació, diuen des de molts àmbits, perquè no es va fer una aposta per formar nous metges, amb una reducció de les places de MIR durant els anys de la crisi.

Aquesta és la diagnosi, però i les solucions reals a una problemàtica que afecta a tothom? De moment sembla que un acord amb l’hospital d’Olot permetrà atendre els serveis de pediatria del Ripollès. Tot i que potser no és la situació més idònia, que vinguin metges i que no faltin serveis. La connexió amb altres grans hospitals de l’àrea de Barcelona, que són centres formadors hospitalaris de joves professionals de la medicina, tampoc és mala iniciativa, però que vinguin. En aquest cas els metges que van a centres distants del lloc de residència haurien de tenir uns estímuls o motivacions com pot ser un punt de qualitat en el seu currículum per treballar en els hospitals comarcals o un plus econòmic. El cas és que si volem mantenir l’equilibri territorial a Catalunya i evitar despoblació, cal dotar de tots els serveis, i més els de salut, a cada comarca. No ens aturem i cal buscar solucions i així mateix que les reivindicacions dels alcaldes per evitar el deteriorament dels serveis sanitaris del Ripollès no es quedin solament en un document de denúncia. S’ha de moure cel i terra per reconduir la situació. A més de les pròpies gestions que es fan des de la direcció de l’Hospital de Campdevànol hi ha d’haver el compromís ferm de les administracions en tots els àmbits. Una aposta de país per revertir una problemàtica, endèmica sí, però que també ha de poder trobar la llum al final del túnel.

Cal unir esforços, sumar sinergies, batallar units i reclamar, com totes les comarques, que el Ripollès també es mereix ser i gaudir de serveis de primera divisió i no de regional.