El comerç local i el repte de reinventar-se

Editorial

Quan ve Nadal, el comerç torna a prendre protagonisme amb sentiments de generositat, agraïment i estima en l’acció de fer regals i, al mateix temps, aportar a la celebració d’aquestes diades un valor afegit com és la il·lusió. A Ripoll, la Unió de Botiguers potencia la seva presència amb una nova seu al barri vell, un dels entorns més afectats pel canvi de tendències en les compres dels consumidors que opten per fer-ho online.

 

Davant aquesta situació com a ciutadans hem de reflexionar en alguns aspectes. D’acord que comprar per Internet pot ser més ràpid, potser més econòmic, i no ens obliga a anar a la botiga. Però quan passegem pels carrers de Ripoll o d’altres poblacions de la comarca i veiem botigues tancades no se’ns acut res més que criticar la situació de la falta de comerços. És allò de vol i dol. Hi ha la dita popularitzada de fa temps que diu que “el comerç dóna vida” i és veritat. Sense comerç tampoc no hi ha ciutat, es necessita un urbanisme comercial intel·ligent i sensible per a les característiques de cada lloc. Però no podem esperar un comerç que inverteixi a les nostres viles si som els primers de comprar a fora. En aquest sentit, hi ha d’haver responsabilitats compartides entre les parts.

 

Els aparadors, les llums dels establiments, donen calidesa als carrers dels nostres pobles. Les ofertes de productes les podem veure en viu i en directe, tocar-los i provar-los, si convé, abans d’adquirir-los, saber qui ens els serveix. Tot això també val i cal ser solidaris a donar vida a aquella gent que ha apostat per viure del comerç. Si els diners es queden a casa, serà benefici per a tothom. Una de les preguntes que també ens podem fer és: Cal sempre aquella immediatesa de prémer la tecla de “comprar” a l’ordinador? Anar a comprar a les botigues també té el seu encant i atractiu. El botiguer coneix els gustos i tendències de molta gent, sobretot en zones amb no massa població com la nostra i això ens complau i acosta la relació. Està molt bé que els botiguers de la comarca creïn una plataforma conjunta en línia per ampliar les vendes. Però cal procurar que no només sigui una pàgina web on s’esperen que els clients hi entrin. La gent ha de saber que hi són i cal difondre com sigui que els botiguers ripollesos tenen propostes atractives i competitives. Però també els hem de demanar que no renunciïn a l’esperit d’assessorar i aconsellar personalment als clients. La relació entre client i botiguer és necessària i humanitza els vincles entre ciutadans i comerciants. Segons alguns estudis, el comerç a Europa dona feina directa a 30 milions de persones. Això demostra la importància d’un sector econòmic que davant els nous reptes tecnològics ha de reinventar-se per fer-se més incident a la vida quotidiana.