Editorial

Quedem pocs dies, aviat girarem el full del dia 31 de desembre del calendari i entrarem a l’any nou. El 2020 es presenta amb una agenda de temes pendents importants, però Déu n’hi do el que s’ha fet!

El 2019 ha estat un any actiu i generador de propostes, de reptes irrenunciables a tots nivells.

Ple que fa al país, Catalunya, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt que la justícia espanyola no ha respectat els drets dels eurodiputats electes i dictamina que aquests puguin accedir als seus càrrecs assolits per la voluntat i vots, és a dir, per decisió suprema del poble, per sobre de judicis i sentències polititzades. Aquest aspecte no l’acaba d’entendre una justícia ancorada en uns arguments no ajustats a la realitat. I segons ells, tal com es deia en anys passats “la justícia no transigeix”. Sota aquesta màxima mal interpretada, tant l’estat com Catalunya queden en una tensió que no beneficia a ningú, i més que buscar el diàleg i la pau social, finalitat bàsica de la justícia, en realitat provoca malestar i enrenous. Si es vol ser a Europa, cal respectar i acatar el que digui Europa, fins i tot per sobre els estaments jurídics espanyols. Ara s’arriba a la conclusió que Europa ens ha entès i Espanya no.

Pel que fa a la comarca del Ripollès cal facilitar i ajudar a que els brots verds del 2019 floreixin: un revulsiu al creixement econòmic, més empreses, reducció de l’atur... Però el que a vegades es guanya en una fira es perd en un mercat. Necessitem que l’Hospital de Campdevànol consolidi serveis i que celebri un centenari amb més alegries que no pas tristors. L’hem de cuidar, dotant-lo, com sigui, dels serveis necessaris per atendre a la nostra població. I no solament al gruix de població envellida, que som la tercera més gran de Catalunya, sinó per atendre, també, als que hi treballen i tenen les seves famílies i als que puguin venir. Així mateix, potenciar el transport públic és molt necessari per pal·liar les mancances existents i, al mateix temps, adequar als temps que som a les necessitats del territori. Un exemple és el cas de la R3 de Vic a Puigcerdà. Mentre se sap, ara, que Rodalies farà arribar metros cada 15 minuts als dos aeroports de Barcelona, aquí encara estem pendents de solucions per saber quan es desdoblarà la R3 de Vic a Ripoll, i de si el tram fins a Puigcerdà podrà millorar-se com a connexió transfronterera o línia turística. Amb aquests deures pendents, desitgem a tots els nostres subscriptors, lectors i amics un Bon Nadal i un millor 2020, on la llum de l’esperança hi brilli amb molta intensitat.