Editorial

La il·lusió i la innocència són les dues característiques de la nit màgica de Reis que arribarà d’aquí a poques hores. Els més petits creuen que els Reis tot ho poden i tot ho concedeixen si hem fet bondat. Si no n’hem fet, tocarà carbó!

Sembla que els ripollesos, davant aquesta monarquia generosa però fictícia, no hem fet prou bondat fins ara, perquè només rebem carbó. Un carbó que ni serveix per fer per arribar els trens de la R3 en prou bones condicions de Vic a Ripoll i a Puigcerdà. Parlant de transports públics, l’administració opta per retallar les connexions de transport als nuclis menys poblats de la comarca perquè no és rendible. Això ja se sap, però l’equilibri territorial passa per compensar i procurar que, amb pocs o molts habitants, els serveis siguin a tot arreu, per mantenir un territori actiu i amb possibilitats de créixer. Si l’ofeguem, crearem reductes de població i nuclis abandonats com passa a molts llocs de la geografia catalana i espanyola.

Tampoc sembla que no fem massa bondat en el sector sanitari, atès les propostes de reducció d’especialitats mèdiques i quirúrgiques a l’Hospital de Campdevànol, quan el 2020 compleix cent anys. Aquesta decisió comporta el complicat desplaçament dels pacients de la comarca a Olot, Girona o Vic, deixant mancances a un centre necessari per les característiques de la nostra població, on l’assistència sanitària és necessària per mantenir una qualitat de vida digna.

Senyors Reis de l’administració pública, els ripollesos sí que fan i faran molta bondat i així ho demostren els esforços que es fan dia a dia per consolidar una aposta de creixement industrial i empresarial i una dinàmica sociocultural molt activa. El que no és coherent és que mentre s’està fent un gran esforç des del sector privat, des del públic tallin les ales amb reduccions de serveis.

Des de la innocència i la il·lusió, que no s’han de perdre, a la carta als Reis d’aquest any, demanem com a regal la coherència, perquè arribin els serveis necessaris per no fer cap pas enrere i que el Ripollès pugui mirar endavant sense el llast de la pèrdua de població que, per aquestes dates, sempre es remarca a les estadístiques.

D’on venen els Reis no importa, el que cal és que siguin conscients de la necessitat d’impulsar el territori en tots els sentits. Que vinguin de Catalunya, de Madrid o d’Europa, però que vinguin amb ofrenes que ens mantinguin la il·lusió. La innocència, per bé o per mal, ja l’hem perduda!