Editorial

De nou, el clam per millorar el nostre tren, la R3, un cop més torna a estar a la primera pàgina de l’actualitat. Quan els esforços, des de la comarca, no paren per estabilitzar i dinamitzar l’economia comarcal, sorgeixen els vents de les retallades de serveis i ho engeguen tot a dida. Aquest dissabte a la comarca es tornarà a reivindicar la presència del personal a l’estació Ribes de Freser per tal que no quedi desmantellada durant l’any, amb la solució d’unes màquines expenedores de bitllets. Ribes, a l’igual que Ripoll, haurien de ser punts neuràlgics del traçat ferroviari intercomarcal i transfronterer.

El que és de lamentar és que aquestes accions es produeixen després de grans esforços per part de col·lectius que han lluitat durant molt temps per aconseguir, tal com diu el nom de la seva associació, que no ens fotin el tren. Que no ens el fotin però que tampoc l’abandonin, com estem veient aquests dies. Quan passa alguna incidència a Vic, per la falta de doble via, el Ripollès queda aïllat. Ja n’hi ha prou. Tot i la bona voluntat, quan Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, va voler comprovar el funcionament de la connexió ferroviària entre Barcelona i el Ripollès, el viatge es va aturar a Vic, pensant que la situació fins a Ripoll i Puigcerdà és la mateixa. Doncs no, senyor Canadell, és pitjor. S’està oblidant un mitja de transport vital per a la comarca, tant per la connexió interior i que pot facilitar, amb un bon servei, això sí, l’equilibri territorial i econòmic de la comarca (amb desplaçaments directes a Barcelona). Algú s’ha plantejat quina pot ser la rendibilitat de la línia en les èpoques d’esquí o de promoció turística i de connexió transfronterera? 

Un bon tren, i que funcionés, ajudaria molt. Després de tant temps, s’ha esgotat la paciència i cal que polítics, institucions, entitats, associacions i veïns del Ripollès facin visible el suport necessari a la iniciativa de reivindicar tenir el tren, viu, actiu i sobretot demostrar que és necessari. Cal anar a Barcelona, a Madrid i a on calgui per demanar que allò que ja tenim. Volem que es cuidi des dels organismes competents, A vegades, els pocs ingressos analitzats solament amb xifres fan que la valoració surti en números vermells. Però, en canvi, aquesta pèrdua pot ser exponent d’una altra gran rendibilitat social perquè el tren, en el nostre territori, ha de ser el gran eix vertebrador. En aquest aspecte, els beneficis seran molt alts si entre tots estimulem el ritme del tren sense parar i, evidentment, això sí, en millors condicions i sense tanta vulnerabilitat com ho està essent ara.