Editorial

Un dels aspectes de la revitalització econòmica de les comarques de muntanya o de l’interior és l’agricultura i la ramaderia. De fet, el pla estratègic que vol consolidar el Parc Natural de Les Capçaleres dels rius Ter i Freser, es fonamenta en potenciar les pastures i els conreus, així com el sector forestal. Tres àmbits que són importants a la comarca del Ripollès i tots tres són els més vulnerables dels sectors econòmics del país i de l’estat.

Aquest dimecres passat, de nou, les organitzacions agràries han alçat la veu per reclamar les mesures de protecció necessàries per evitar que els agricultors i ramaders deixin les seves activitats per falta de rendibilitat. Resulta incomprensible que el què cobra l’agricultor o ramader no cobreixi ni els costos de producció. On queda el benefici? El desequilibri es produeix a la cadena de distribució que va des dels orígens als punts de venda. Els intermediaris o majoristes obtenen uns beneficis estrenyent el preu als productors i cedint davant les grans cadenes de distribució. Cal aconseguir una reforma important i coherent de la llei de la cadena alimentària. Un bon funcionament, que segurament no seria vàlid per a totes les estructures, és el dels elaboradors de productes quilòmetre zero, on els mateixos assumeixen la comercialització evitant els costos desequilibrats dels intermediaris.

Actualment, els productors pateixen les males collites a causa de les inclemències climatològiques o el canvi climàtic, i en molts casos no són ateses per les assegurances en aquest món. Els ramaders tampoc poden atendre els desequilibris produïts per aquestes situacions on les pastures queden deteriorades, malalties o epidèmies que els limiten la producció. Els boscos han d’estar nets, però el preu de la fusta està sota zero i també mantenir-los en condicions té més cost que no pas el que es pot treure de la venda de la fusta. Si no es mantenen adequadament, el risc d’incendis es dispara. Cal que les administracions ho tinguin en compte.

La incidència de l’agricultura i, sobretot, la ramaderia a la comarca del Ripollès és molt important i cal fer pinya amb els productors perquè es puguin guanyar la vida dignament. Si no és així, serà difícil que hi hagi relleu generacional a les explotacions. Les masies perdran activitat i el seu paper es reduirà només a ser cases de turisme rural o segones residències de famílies que no viuen a la comarca. Si es vol evitar el despoblament rural, cal que hi hagi oportunitats pels joves que se senten atrets per les activitats del camp i que vulguin seguir en una activitat, no gens fàcil, però que ha estat el modus vivendi de les diferents generacions a les seves famílies. Cal promoure que la seva feina sigui valorada, que tingui un preu just i que en el desequilibri en la cadena comercial, el productor no sigui el més perjudicat. Cal trobar una fórmula en la qual tothom s’hi trobi bé i compensada adequadament.