Editorial

Aquesta setmana s’ha fet public qui són les persones i entitats distingides amb el que es considera un dels màxims guardons de Catalunya, la Creu de Sant Jordi. A la comarca del Ripollès, han estat dues. Una per a la Fundació Privada de l’Hospital de Campdevànol, organisme gestor d’aquest centre d’atenció sanitari de la comarca del Ripollès, i l’altra per a la compositora de sardanes la Montserrat Pujolar.

En el primer cas, cal destacar que es reconeix tota una trajectòria de cent anys, d’una institució que ha evolucionat al llarg del temps en la prestació de serveis sociosanitaris per a tota la comarca, arribant a un nivell d’excel·lència que li ha suposat també altres reconeixements més de caràcter tècnic per la qualitat assistencial, i que l’ha situat en les llistes dels millors hospitals catalans. Ara, el reconeixement li arriba en el sentit més institucional, des del màxim organisme del país com és el govern de la Generalitat.

La reflexió que ens podem fer és que si la seva trajectòria ha estat lloable i modèlica pels serveis prestats a un territori, a una comarca, caldria que continués en aquesta línia. Cal aprofitar aquest reconeixement per fer un anàlisi i valoració per tal que els serveis del centre no quedin minvats i que el centenari no sigui un topall en la seva trajectòria, sinó el que cal que sigui un estímul per tal que la prestació dels serveis fets fins ara pugui continuar amb més projecció i siguin els més adequats a les necessitats del Ripollès. Costa entendre que mentre se li concedeix aquest reconeixement, ajuntaments, alcaldes, Consell Comarcal i altres organitzacions hagin de reclamar que l’Hospital no perdi serveis i que la seva incidència comarcal no quedi devaluada per falta de professionals, per no poder atendre a la població més pròxima. La Creu de Sant Jordi ha de ser per a l’Hospital de Campdevànol un senyal de suport a un millor futur i no solament a una etapa quantificada pels anys. La distinció, a més de la placa de reconeixement, ha d’arribar acompanyada del suport necessari per tirar endavant amb il·lusió i amb els recursos necessaris per continuar essent un centre referent en l’assistència comarcal a Catalunya.

L’altra persona distingida és Montserrat Pujolar, autora de sardanes que, com a dona, s’ha fet un lloc dins el món de la música del país. D’una banda, el seu nom s’ha inscrit en el Llibre dels Rècords Catalans per haver dirigit set cobles alhora, en l’estrena d’una sardana composta per ella mateixa. Altres títols seus s’han inspirat en la comarca, com ‘Mil anys del monestir’, entre d’altres. La distinció vers aquesta ripollesa és un exemple per a totes aquelles persones d’una comarca, com el Ripollès, que mostren l’estima per una terra, que forma part del conjunt dels valors de tot un país, Catalunya.