Editorial

A les darreres hores ens arriben de diferents costats com s’ha de celebrar Sant Jordi. Pensem que, tot i les circumstàncies, s’ha de celebrar, potser d’una manera diferent, que no serà la més idònia, però s’ha de celebrar respectant les normes de seguretat que regeixen aquests dies d’estat d’alerta.

Sant Jordi és la icona de la cultura del país, una festa per la qual Catalunya és admirada arreu del món, amb els símbols de la rosa i el llibre, l’amor i la cultura, dos elements que pels governs, segurament ara no són primordials però sí que ho són per a cadascun de nosaltres. Tenim la necessitat d’estimar i de demostrar-ho regalant allò que ens pot enriquir una mica més com a persones, com són els llibre, tinguin el contingut que tinguin, i siguin per la persona que siguin. La rosa és l’evidència d’un amor sincer.

Aquest any no ens podrem trobar a carrers i places ni potser podrem fer el petó ni abraçar a la persona a qui volem donar la rosa i/o el llibre. Però regalar-ho sí que ho podem fer i, d’aquesta manera, continuarem mostrant la fidelitat i l’estima a qui volem, tot i que sigui un missatger ben protegit el qui els ho porti. També d’aquesta manera ajudarem als nostres comerços, llibreries i floristeries, i no hauran de llençar a la paperera una data que és i hauria de ser molt beneficiosa per a ells.

Celebrant, com sigui, Sant Jordi alleugerirem la monotonia del confinament sense trencar-lo, però complaurem els nostres desitjos i la voluntat de mantenir una de les festes grans del país. I això ara convé més que mai, quan tots els governs fan sumes i restes, amb xifres de pèrdues i possibles beneficis de futur. La cultura sempre està a la cua de les prioritats, quan a Catalunya és una activitat prou considerable com per tenir-la en compte. Cal posar una mica de sucre al cafè amarg d’aquests dies.

Sant Jordi és símbol de tradició i d’identitat i, com a tal, té una data establerta: el 23 d’abril, i és aquest dia quan més ho hem de celebrar. Si es busca una altra data per motivar a la gent a sortir el carrer, com es diu ara el 23 de juliol, està molt bé i es pot ben fer, només faltaria. El que no pot ser és passar de puntetes per sobre la data del 23 d’abril, ben marcada en el nostre calendari. Aquest any, a tots els balcons hi ha d’haver la senyera, hem de regalar igualment roses i llibres, a la distància, sí, però mantenint l’esperit de la generositat i l’estima i les ganes de refermar la nostra festa. Cal fer visible el dia de Sant Jordi d’enguany, sigui com sigui i entre tots, amb actitud solidària i responsable. Seguint la llegenda, matarem el drac del coronavirus i salvarem la figura del nostre Sant Jordi, traient-lo d’un tracte injust.