Editorial

Durant aquests dies, estem seguint puntualment l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 al Ripollès. I certament és complaent veure com s’ha arribar a la xifra més baixa de nous diagnòstics de coronavirus des que va començar aquesta malaltia. Es redueix el nombre d’ingressats, principalment. Fins i tot s’ha pogut tancar una de les zones de l’Hospital de Campdevànol dedicades als pacients contagiats de coronavirus.

En comparativa amb altres comarques, les xifres de contagi al Ripollès són baixes. Això vol dir que a la comarca, sanitaris i ciutadans ho estem fent bé. Cal no afluixar! 

És ben cert que les condicions de confinament són dures per a tothom però, un cop sembla que s’aconsegueixen uns resultats satisfactoris, el sacrifici de les famílies per mantenir els més petits confinats i ells mateixos romandre a la llar, la gran dedicació dels professionals sanitaris en tots els àmbits, de les  forces de seguretat, escoles, ensenyants, comerços, hotels, bars i restaurants, entitats i associacions, voluntaris col·lectius i individuals, comunitats de veïns i un reguitzell d’iniciatives...  hauran valgut la pena.

La setmana passada es va fer un pas més amb la reactivació d’algunes empreses i ara, en aquesta agenda, lenta, però esperem que eficaç del confinament, ve una data important: el 26 d’abril.  A partir d’aquesta data està previst que els nens puguin sortir al carrer. Això no ha de suposar que sigui una tornada a la normalitat, s’ha de fer perquè és saludable i convenient per als nens, però amb control. Aquí és on hi entra el paper dels pares i adults que hauran de fer costat a les sortides i controls dels més menuts. La il·lusió i satisfacció evident dels més petits no ha de ser motiu d’un alliberament total. Cal apel·lar a la responsabilitat dels adults per seguir complint unes normatives de confinament que els nens i adolescents, segurament encara, no tenen del tot assumides.

Cal explicar-los bé perquè hauran de mantenir distàncies quan es trobin amb algú conegut, el per què cal portar mascareta i guants, cal explicar-los també que sortir no vol dir anar al parc a jugar amb altres companys, això ja arribarà, però encara no toca. Explicar tot això, fer-los entendre adequadament i posar-ho a la pràctica correspon als adults. Un optimisme desfermat ens pot retornar a una situació no desitjada, cal complir les normes amb tot el rigor el que ens diuen les autoritats sanitàries per poder avançar en aquest trajecte progressiu cap a un desconfinament total.

Avui és Sant Jordi, patró de Catalunya. Una festa aquest any diferent, perquè no sortirem a celebrar-ho al carrer,  però sí que podem aprofitar per demanar-li ajut i, conjuntament amb les accions correctament portades a terme, podem vèncer plegats aquest maleït drac del coronavirus. Al Ripollès ho estem fent bé, no afluixem!