Editorial

L’afirmació del president del govern de l’estat, Pedro Sánchez, que caldrà adaptar-nos a una nova normalitat, ha obert moltes expectatives i, al mateix temps, sorpresa per a molts sectors de la nostra societat.

Una nova normalitat vol dir que fins abans de la pandèmia hi havia una normalitat passada de moda? Les primeres preguntes que ens podem fer són, per exemple: ens haurem d’acostumar a portar guants i mascaretes com a fet habitual? Vol dir que la nova normalitat pot ser la de fer passes enrere i que la nova distribució territorial de l’estat tornarà a primar les províncies, passant per sobre de la singularitat de cada territori, tal i com es contempla en l’ordenació comarcal i el projecte de vegueries a Catalunya? 

Per sort, a Catalunya i a les comarques, entre elles el Ripollès, evidentment hi ha un mapa territorial amb un desplegament sanitari exemplar que, durant aquests dies, ha donat mostra de com s’és efectiu des de la proximitat i no pas des de la distància dels despatxos de Madrid. Sembla que la recentralització, sense analitzar les característiques de cada lloc, ha de ser la nova normalitat, sense diferenciar els pobles amb grans espais oberts i pocs habitats, fent-los passar a tots pel mateix raser que les ciutats més grans, i poder aplicar així un confinament que no hauria de ser tant rigorós en els pobles de menys de 500 habitants. Cal que s ‘escolti a les entitats, organismes i associacions de cada lloc. La salut és prioritària i per això val la pena estudiar més les circumstàncies i singularitats de cada lloc. Malament anem. 

La nova normalitat serà la de comunicar com a novetat poder anar a buscar menjar als restaurants que treballen de portes endins o porten el menjar a casa com s’ha fet des del primer dia de confinament? Si això ja es feia, per què ara es ven com una proposta innovadora? 

La nova normalitat serà haver de considerar normal que els comunicats del govern de Madrid es facin amb la presència de l’exèrcit i la guàrdia civil, amb els uniformes carregats de medalles? No cal.

Si us plau, no s’emboliquin i deixin que la normalitat sigui la que durant molts anys s’ha forjat amb la llibertat i la solidaritat dels ciutadans que sempre han tingut i, en aquests moments, ho continuen mostrant. 

Seria molt trist que per afanys polítics, convingui aquesta fictícia nova normalitat. La normalitat no ha de ser nova. La normalitat és la de sempre, la que permet una convivència sense tensions i en pau. I en cas d’haver-hi situacions extraordinàries, la societat ens aporta amb normalitat l’adaptació que calgui, sempre en el marc de la convivència i solidaritat. No cal espatllar el que funciona i, si volen una nova normalitat, que l’expliquin bé i els ciutadans ja ho decidiran en unes eleccions democràtiques i no pas en un estat d’alarma,