Editorial

Des de dilluns passat, ja ha canviat el paisatge urbà a la comarca del Ripollès. Les passejades amb els nens, les caminades de les famílies, gent fent esport i l’obertura de les terrasses de bars i cafeteries i del petit comerç de manera molt regulada ha suposat que l’optimisme ciutadà hagi augmentat de manera considerable. S’ha iniciat un camí que, si fem malament, costarà molt haver de tornar enrere. Pensem que la comarca  de manera urgent ha d’aconseguir fer dos avenços més en aquest procés de la ‘nova normalitat’. Un, és dinamitzar l’economia del turisme. Estem a les portes de la temporada d’estiu i encara hi ha incògnites importants. Només sembla que les cases de turisme rural, els càmpings, campaments i colònies podran fer la seva activitat, sempre de manera molt controlada. Està bé que s’obri aquest camí i que es pugui eixamplar amb la fase 2, si pot ser a no trigar massa, en altres establiments. Aquest any caldrà que fem turisme a casa, que no vindrà gens malament. Tenim moltes coses a oferir i per gaudir, la gent del país i de la nostra comarca. Preparem-nos bé i no esperem la improvisació d’última hora . Els grans festivals no hi seran, però n’hi haurà de més petits, que no vol dir pas mancats de qualitat, en tot cas limitats per l’aforament. No hi ha haurà grans festes majors, ni grans concerts, però segurament hi haurà festes més petites que no s’han de menysprear. Al contrari: davant la situació, s’haurà de valorar  l’esforç dels organitzadors per fer-nos la vida una mica més agradable que no pas fins ara. En aquesta mateixa línia també haurem de fer costat al petit comerç. Ha estat el sector més afectat per les mesures del confinament i cal valorar la seva presència a les nostres viles i pobles. Comprar a casa és estimular a aquelles botigues, establiments i productes que tenim ben a prop, que són de casa i lluiten per quedar-s’hi.

Per la seva banda, les famílies tenen un altre escull urgent a resoldre: l’escola dels fills. Encara amb molts dubtes i matisos per aclarir des del Govern, a partir de la fase 2 es preveu obrir portes a les escoles i instituts, però en unes circumstàncies que suposaran estar molt pendents dels nostres fills estudiants. Ben segur que hauran de continuar havent de treballar, bona part dels dies, des de casa. Algú diu que aquest sistema d’estudi i treball (teletreball) ha arribat per quedar-se. Tot plegat ens posa en un escenari de canvis constants. Caldrà assumir-los per no fer cap pas enrere. L’esforç de portar mascareta i mantenir distàncies socials ha de tenir el resultat d’arribar aviat a la fase 2 , a la 3... fins a la ‘nova normalitat’ que tothom anuncia als quatre vents