Editorial

És evident que la situació de la COVID-19 ha comportat una situació crítica per a l’economia de l’estat espanyol. Ara bé, que una de les solucions passi per anar a buscar el romanent de tresoreria dels ajuntaments -que estan fent bé les coses per tenir les arques sanejades i poder preveure accions de millora dels seus respectius municipis- no és massa clar. Així ho han fet públic la majoria d’ajuntaments, que volen evitar afeblir la seva tresoreria local.

Aquesta postura de cap manera és una negativa a col·laborar per pal·liar les conseqüències de la pandèmia del coronavirus, però hi ha altres vies més realistes per fer-hi front.

Molts ajuntaments han modificat els seus pressupostos i partides per ajudar a les seves empreses i als col·lectius més desafavorits, cosa prou significativa per valorar l’esforç dels municipis. No cal que ara a través d’un decret llei des de Madrid, s’obligui a tots aquells que han pogut fer estalvi que l’aportin a les causes estatals. Una decisió, a més, que passa per sobre les competències dels governs autonòmics amb una clara interferència en la gestió de l’estat de les autonomies.

Dels 19 municipis del Ripollès, 12 han aconseguit tancar els seus exercicis del 2019 amb superàvit. Ho han fet amb prou esforç per tal de programar actuacions per millorar la qualitat de vida de cada un dels seus habitants, posant en marxa la millora dels serveis i possibles execucions d’obres en benefici dels pobles respectius.

Per posar algun exemple, a casa nostra és el cas Ogassa, que està en procés de recuperar la normalitat financera del municipi, amb un gran esforç, després d’haver adquirit part del seu territori municipal, abans de propietat privada. La bona situació aconseguida aquest any, ara l’haurien de perdre per cedir part dels diners a Madrid? Pensem que no és just.

Cada ajuntament pot ser solidari amb la bona gestió des del seu municipi i col·laborar en la millora de serveis i impulsar mesures per fer front a les conseqüències de la COVID-19.

El govern de l’estat s’equivocarà, i molt, si fan aquest pas d’espoli a les finances dels ajuntaments. Ja hi ha hagut moltes reaccions contràries a una pràctica, segons expliquen la gent més gran de la comarca, que feien alguns dels ajuntaments afins al règim franquista. Aportaven el seu superàvit, al govern del règim.

Actualment des de cada poble, i de la manera que es consideri oportuna pels governs locals, es pot aconseguir proporcionalment i equitativament col·laborar per front a la situació actual, sense haver d’hipotecar-se innecessàriament. La intervenció de l’estat no fa res més que vulnerar la independència de la gestió municipal dels nostres ajuntaments. Que s’ho pensin bé!