Editorial

No és massa estimulant veure com moltes festes, activitats culturals i esdeveniments ben arrelats al territori es deixen de fer per culpa de la COVID-19. Hem de pensar que la prudència i la responsabilitat obliga a ajuntaments i entitats organitzadores a prevenir, i la mesura més efectiva és suspendre activitats de manera radical. És evident que, si el plantejament de celebració ha de ser com es feia abans, és millor que ens quedem a casa i ben quiets. Ara bé, hem vist que quan s’hi posa imaginació es poden fer actes i activitats que mantenen el dinamisme als pobles i es motiva l’activitat social i cultural, un aspecte ben necessari en aquests temps de pandèmia on, evidentment, la salut és el primer. Però estem segurs que hi ha altres maneres de fer. Per exemple, es poden trobar o proposar nous espais per als actes i activitats, noves línies per plantejar les actuacions i la forma de participar-hi. Sempre, repetim, aplicant totes les normes de seguretat establertes. 

Amb imaginació es pot pal·liar una situació que suposa greus perjudicis en sectors actius de casa nostra. Si no hi ha fires i mercats, molts productors i famílies de firaires de productes artesans queden al marge de l’activitat econòmica amb tot el que comporta. De veritat que no hi ha fórmules de regular l’accés en espais més amplis i mirar que aquest sector no en surti perjudicat? Pensem que amb imaginació i criteri és possible.

En l’apartat de festes, evitant els macroconcerts i esdeveniments massius, no es poden fer actes on la gent participi de la vida activa en un entorn festiu? La festa dona vida a botigues, a la restauració i també el sector cultural, un dels més afectats pel coronavirus. Pensem que també és possible seguir-ne gaudint, tal i com s’ha vist en algunes poblacions, que amb seny i imaginació no hi han renunciat amb la finalitat de mantenir el caliu de poble. 

Un altre apartat és l’oci nocturn. Considerem poc prudent ordenar tancaments d’activitat i limitacions d’horaris sense una mesura alternativa  de control per a les activitats il·legals que genera la situació. Què fan els joves quan tenen tan pocs recursos com per gaudir dels caps de setmana o estones de lleure? A més de les limitacions necessàries, no es mereixen tenir alternatives? Pensem que amb voluntat i imaginació també es possible, sempre recordant que cal l’aplicació de les mesures de prevenció en qualsevol espai de relació social.

Són unes reflexions en les quals caldria que tots plegats hi donéssim dues o tres voltes, i si convé més, per evitar la radicalitat de les prohibicions en una situació molt delicada, però en la que pensem que hi ha solucions per fer-la més suportable, sense alterar cap mesura de seguretat.