Editorial

Aquesta temporada està sent molt prolífica pel creixement de bolets. Només cal buscar a les xarxes socials i es descobreix amb no massa dificultat cistells, paneres, caixes i fins i tot remolcs de furgonetes farcits de bolets. Aquest indicador en principi hauria de ser positiu i satisfactori si pensem que la temporada d’aquest aliment tant preuat és efímera i surten quan surten, condicionats pel temps i la meteorologia. Però no és així. El pitjor són les conseqüències que comporta aquest fet. Una sobrefreqüentació del bosc amb tots els perjudicis que comporta la falta de responsabilitat d’alguns boletaires, que és inadmissible. Aquests només miren d’omplir la panera i cap a casa, sense tenir res en compte. No els importa si entren a una propietat privada, ni tampoc si tanquen els filats dels camps de pastura que han tret per accedir al lloc, però que no els tornen a posar. D’altres més agressius són els que s’emporten el rasclet per collir-los i deixen un terreny com el cavall d’Atila, que per on passava, mai més hi tornava a créixer res.

En aquesta situació hi ha dos comportaments a diferenciar: el boletaire del territori i el que ve de fora. Normalment, si el boletaire és el de la comarca, a més de conèixer les espècies de bolets, sap com collir-los i amb la mesura que toca. L’altre és el caçador esporàdic i agressiu que es llença a l’aventura que arreplega tot el que troba. Ser boletaire vol dir saber estar al bosc i, sinó, abans d’anar-hi, obtenir una bona informació del lloc on es va. Quan no se’n sap i només es ve per agafar tot el que troba, a més del risc d’una intoxicació, comporta que els propietaris s’enfadin i que es trobin els camins plens de vehicles mal aparcats que impedeixen l’accés als prats i boscos ramaders per poder-hi treballar. Situacions que sovint suposen baralles i discussions innecessàries.

Alcaldes de la comarca es mouen però no hi troben solucions. Només n’hi ha una, que és la més efectiva. Limitar l’accés i això passa per fer controls estrictes a les entrades principals i sancionar si no es compleixen les normatives fonamentals. Segur que no hi haurà prou efectius policials, ni de Mossos, ni guardes forestals. Doncs potser cal habilitar vigilants de temporada amb facultat per denunciar les actituds agressives al bosc.

Un últim aspecte és la quantitat de bolets a recollir. Un particular amb una quantitat moderada en pot tenir prou pel consum que consideri necessari. No cal agafar-ne més per fer la foto de rècord de quilos trobats. Els que es dediquen a vendre haurien d’obtenir una llicència especial autoritzada que permeti control factible de la seva activitat. Si no és així, els boscos no tenen un bon futur.