Editorial

El Govern ha publicat les noves mesures de prevenció i control de la COVID-19 a Catalunya. La decisió era esperada. De ben segur que si fem un símil amb el joc de la ruleta d’un casino, tots hauríem encertat el número, tenint en compte la relaxació per part de tothom que es detectava en les darreres setmanes. Tampoc hem tingut en compte les previsions de rebrot per la tardor que ja s’anunciaven mesos enrere per part de les autoritats sanitàries. El resultat ja el tenim: mesures dràstiques per evitar el contacte social i, en conseqüència, el contagi. Quan s’arriba a aquesta situació, és evident que hi ha sectors que en sortiran molt perjudicats. Els de l’hostaleria, bars, restaurants i centres d’estètica, que ara hauran d’estar tancats. Només es pot servir menjar per emportar. També ens trobem amb la limitació del nombre de clients dins els locals d’altres establiments comercials. No deixa de ser dur, per uns sectors molt castigats per la situació, que ja van haver de viure en la fase zero de la pandèmia. Per més ajuts que els prometi el Govern, no serà fàcil per a molts d’aquests establiments poder aguantar. Es diu que les mesures només duraran 15 dies, i a tots ens agradaria que fossin menys, però si no s’aturen els casos de contagi i es redueixin els índexs de risc de rebrot, ho tenim cru, pot anar per llarg. De totes aquestes mesures, però, costa entendre i ens preguntem que no es limiti la mobilitat, que és un dels factors de més risc en aquest maleït procés del coronavirus.

Ens costa entendre, també, que en una comarca com la nostra, el Ripollès, en la qual en molts municipis no hi ha cap cas, s’hagin d’aplicar les mateixes mesures de prevenció que als llocs i comarques de més alt risc de Catalunya. Aquesta vegada, el Govern de la Generalitat no ha volgut territorialitzar la pandèmia. S’ha d’interpretar que cal actuar en solidaritat amb tot el país, i és el moment d’extremar encara més les mesures a tot arreu sense mirar la proporcionalitat d’afectacions per territoris i població.

En l’aspecte social, el sector de població dels joves són els que ho passaran més malament, segur, més que altres. Hauran de fer un gran esforç. S’entén, però, que val la pena. Cal evitar de totes totes les botellades o “botellons” i limitar les hores de trobades i convivència amb massa gent. Els contactes telemàtics tornen a ser la solució per al jovent. Paciència, que hem d’esperar que només siguin 15 dies i això depèn de tots. Val la pena.

Fins ara a la comarca del Ripollès s’han fet bé les coses en línies generals i s’ha de continuar i millorar. Si el conjunt del país aconsegueix abaixar els indicadors de contagi i rebrot es podrà guanyar aquesta batalla, que segurament no serà l’única en la qual s’haurà de lluitar, en poden venir probablement d’altres, en aquesta nova normalitat on la solució és una vacuna que trigarà a arribar. Però si tots plegats lluitem correctament en aquestes batalles, amb una bona predisposició personal, al final guanyarem la guerra contra la COVID-19.