Editorial

Portem gairebé una setmana vivint de nou, de manera més directa, en la nova normalitat que ens ha portat la COVID-19. Una normalitat que ens limita la relació social i ens fa estar a casa molt més del que voldríem, però és necessari. Si ens preguntem perquè estem així, és difícil trobar només una causa, depèn de molts factors sanitaris i socials. Es poden qüestionar les decisions del Govern de Catalunya i de l’estat que s’estan aplicant i que es poden portar a terme encara amb més rigor per aturar la pandèmia, però el cas és que tenim un problema greu tots plegats, i que trobar-hi solució depèn de tothom. Els casos de coronavius augmenten, així com l’índex de risc de rebrots de contagi. Ara més que mai tots hem de fer l’esforç per estar a l’alçada de les circumstàncies i evitar les actuacions que afavoreixen que la situació empitjori. S’han de reduir les trobades socials, trobades que per unes hores se’ns poden posar molt bé però en canvi es poden convertir en dies i setmanes de patiment i angoixa. A nivell personal, ens toca fer el sacrifici de contenció i prudència.

Tancar bars i restaurants suposa un perjudici greu per a aquests comerços i negocis. Són un sector important dels nostres pobles i municipis. És ara, el moment, on cal pensar en ells per fer un pas i col·laborar. A Ripoll s’ha reprès l’acció de poder anar buscar menjar per emportar als seus establiments. Això ajuda, si més no, que l’impacte no sigui tant greu per al sector. Pensem-hi.

Un altre apartat és el que afecta de manera important a les escoles, on educadors i famílies han de fer molts equilibris per poder conviure en aquesta situació d’incertesa. Encara que hi hagi una data de dues setmanes establertes de confinament, ningú pot assegurar que no s’allargui més. Des de les famílies s’ha de fer entendre i motivar als nens perquè s’adaptin el millor possible a les circumstàncies i que intentin normalitzar el fet que en algunes ocasions les classes seran a través d’internet.

També, altres vessants socials com és l’esport, els joves i no tan joves s’estan adequant que les lligues no poden ser programades amb un calendari inflexible i que entrenaments i competicions estan condicionades als moviments de confinaments i proves PCR. I així s’hi troben també tantes i tantes activitats com les culturals, festives, fires i mercats. Revertir la situació, a més de l’aplicació de lleis, estat d’alarma o altres situacions pitjors (com un possible toc de queda) ha de començar per una actitud responsable per part de cadascun de nosaltres, sense marge d’error si és possible, bo i esperant que ben aviat arribin temps millors.