Editorial

En aquests moments sabem que la pandèmia del coronavirus creix. Més casos, més contagis, més ingressos... D’acord, cal posar-hi fre! Amb quines mesures? Aquí comencen les respostes poc clarificadores que només fan que portar a confusió, angoixa i estrès a la població. Ara estem en estat d’alarma... fins, quan? Estem també en toc de queda; a partir de les 10 de la nit, ningú al carrer, fins quan? També, mentre alguns avalen un confinament domiciliari els caps de setmana, Generalitat o Sanitat prefereixen confinaments perimetrals a municipis. Podran obrir els restaurants i bars en horari limitat quan acabin els 15 dies marcats en un principi? O s’allargarà l’aplicació de la mesura? Qui ho ha de decidir és el Govern, però de moment ningú sap res en perjudici dels professionals del sector, que a hores d’ara no saben si han de proveïr-se, si poden aixecar ERO’s o si només continuaran el servei de menjar per emportar.

Tot plegat, un garbuix. Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat afirma que per les empreses és obligatori fomentar el teletreball... Al cap de poca estona, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, diu que no és obligatori. La descoordinació ja ha comportat tensions entre sindicats i associacions empresarials. Aquestes actuacions, com altres, com és el cas de no poder fer més PCR’s per falta de personal sanitari i de laboratoris, només fan que portar confusió i ansietat a tots els afectats perquè els resultats tarden molt en arribar.

En l’horari d’aplicació del toc de queda, que s’ha establert a les 10 de la nit en general, hi una permissivitat d’una hora més per les activitats cultural, atenent que després de la finalització dels espectacles, els assistents han de disposar d’un temps per tornar a casa. Aquest fet ara també implica a l’esport en general. Entrenaments i preparació es fa en horari post laboral o post escolar, les federacions demanen que puguin entrar en el benefici d’una hora més per garantir la pràctica de l’activitat sense forçar horaris de desplaçament, a vegades impossible.

El que cal és coordinació. S’ha d’evitar obtenir protagonismes de qui retalla activitat. El que cal fer és analitzar a fons els pros i contres de cada situació, de cada activitat i de cada zona. I explicar-ho bé.

Els ciutadans es mereixen missatges clars, esperem que els comunicats que es facin públics a les pròximes hores vagin d’acord entre les administracions i els departaments. Si ens hem de quedar a casa, ens hi haurem de quedar, però tenim el dret de saber per què, com, i fins quan, de manera clara, sense marge de confusió. Sinó, hi ha el risc que més que el virus, el que més ens afecti siguin patologies psicològiques, que ja es comencen a notar en alguns sectors de la societat.