Editorial

El govern de l’estat ha anunciat la inversió de 6.300 milions d’euros per a la millora de la xarxa ferroviària de Rodalies els propers 10 anys, fins el 2030. Dins aquestes inversions hi consta el trram de la R3 que afecta de ple la nostra comarca, amb incidència directa a les seves comunicacions i, en definitiva, al seu futur socioeconòmic. Si tots els diners que cada vegada s’han destinat a la millora de R3 s’haguessin invertit, actualment anar amb el tren al Ripollès seria, sinó com l’AVE, gairebé.

D’entrada, el que ha de ser una bona notícia per als ripollesos ens torna a portar dubtes i incerteses. Com se sol dir, el paper tot ho aguanta i fa molt temps que veiem partides considerables per a la millora dels trams de la nostra xarxa ferroviària i, en realitat, les actuacions arriben en comptagotes. El desdoblament de via fins a Vic continua essent una quimera, de moment es planifica fins a Aiguafreda. Quan arribarà, segons s’havia compromès, fins a Vic?

Tots els plans de revitalització econòmica i equilibri territorial del Ripollès consideren que la connexió ferroviària és fonamental per assolir els objectius. Per una banda, per la funció de transport públic. I, per al Ripollès, amb el valor afegit del turisme, per la seva connexió fins a Puigcerdà i Catalunya Nord passant per les estacions de muntanya, fonamentals per a l’activitat de casa nostra.

La utilització del tren com a mitjà de transport ordinari a la comarca és qüestionable quan, per exemple, si es consulta Google Maps, es veu que de Barcelona a Ripoll amb tren s’hi està una hora més que no pas en cotxe. Tampoc es pot ser optimnista quan veiem que la millora del túnel de Toses s’ha alentit sense massa consideració mig any més. Què hauria passat si s’hagués tractat de la reparació d’un túnel a un altre tram? Segur que hi hauria hagut més celeritat.

No ens queda massa més que tenir fe i pensar que el pla coordinat per l’exconseller de Territori, Pere Macias, sigui més sensible per a la realitat de la comarca, un Ripollès que tot i tenir una ubicació estratègica, té una greu mancança de comunicacions. Per carretera, per exemple, és urgent millorar el tram del túnel de Collabós. I si parlem de telecomunicacions, també hi ha deficiències molt considerables.

Mentrestant el govern, que continua reclamant la gestió de Rodalies, lamenta que no hagi pogut intervenir en la realització el pla de millora proposat per l’estat. Esperem que les divergències no siguin un escull perquè les obres s’endarrereixin més del compte i que, aquests 10 anys, no es converteixin en una eternitat.