Editorial

Hem pogut exercir el dret a vot, fonamental pels ciutadans de Catalunya. Però també hem de tenir en compte que bona part dels ciutadans va decidir no anar a votar. De ben segur que, en bona part, va ser la situació de pandèmia que va limitar la voluntat de no anar a votar. Però també molts ciutadans no hi van anar en desacord en com s’està gestionant questa situació. Per exemple, un dels sectors que més ho ha decidit així, i que moltes vegades no se’n fa prou cas, és el dels joves, que no s’han sentit representats en cap de les opcions que es presentaven, amb propostes que no responien a les seves voluntats o necessitats.

En les valoracions que es solen fer després dels comicis, on tots els partits hi guanyen, la realitat demostra que qui hi perd, en realitat, és la ciutadania. Només s’ha de veure que el procés està encallat per culpa d’unes lluites tribals d’interessos entre partits que només ha fet que portar confusió entre els electors. Només van votar poc més d’un 50% del cens. Vol dir que aquesta situació no engresca ni als joves ni als no tant joves.

Si analitzem la gestió de la pandèmia a la nostra comarca, el Ripollès, encara no s’entén com s’han aplicat mesures tan restrictives de confinament, comparant amb la situació d’altres comarques que estaven molt pitjor. Tot i així, els partits ‘clàssics’ poden estar contents que hagin obtingut tants vots malgrat la davallada de participació i,més encara, quan venim d’unes mesures poc concretes de confinament local. Si bé és cert que després va venir una petita desescalada, que va portar el nivell de desconfinament comarcal... Seria perquè venien eleccions i va pesar més aquest motiu que les raons sanitàries?

Després d’escriure aquestes ratlles, probablement aquest dijous el Procicat flexibilitzi una mica més la mobilitat en alguns sectors perquè s’acosta la Setmana Santa Però, ull! Que no passi el mateix que a la primera onada o a la segona que, després d’obrir portes, es van haver de fer passos enrere per no haver sabut establir els controls necessaris que requeria la situació. Com se sol dir, s’ha de procurar que els arbres ens deixin veure el bosc.

Ara s’ha de mirar de no tirar pel dret, però sí cal ser coherents en tots els aspectes per compaginar salut i economia i no només aplicar les mesures per acontentar a no sabem a qui ni per què.

Necessitem que d’aquestes eleccions en surti un govern fort, que compti i escolti a la gent del país i seguidament actuï amb criteris coherents per gestionar una pandèmia que afecta de manera molt greu, tant al Ripollès com a la resta de Catalunya i a tot el món.