Editorial

Des de fa uns dies la mobilitat territorial ja no ens limita només a la comarca. Ara ens podem moure per tot el territori de Catalunya. Això sí, sempre que sigui amb les persones que convivim. La comarca del Ripollès, aquest cap de setmana, ja podrà acollir a gent procedent de diferents indrets que des de fa mesos tenen ganes de venir a gaudir dels atractius del Ripollès. Un relaxament en les mesures per contenir els contagis de la pandèmia que pot suposar una alenada d’aire per als sectors de restauració, l’hostaleria, el petit comerç i sobretot per a tots els ciutadans que des de feina temps teníem ganes de sortir dels confinaments perimetrals local i comarcal.

Aquest nou escenari, beneficiós, a grans trets per a tothom, també comporta el repte de fer les coses ben fetes. La mobilitat s’ha de fer amb seny, és a dir no tot s’hi val, encara la situació és susceptible d’agreujar-se si no es fan les coses amb rigor i responsabilitat que vol dir respectar les mesures de prevenció, vagi on es vagi, i moure’s amb gent de la mateixa bombolla, si no ho fem sols.

Es diu que el cap de setmana pot portar neu, aquest bé tan preuat a casa nostra, i que pot ajudar a activar les nostres estacions de muntanya que fins ara han estat ben limitades pel confinament. Unes estacions, per cert, que apliquen unes mesures de prevenció que han estat molt ben valorades i distingides, fins i tot per organismes internacionals.

Tot plegat, en una setmana en què es compleix un any de la declaració de l’estat d’alarma arran de la pandèmia de la Covid-19. Un any en què de la incertesa del que podia suposar el coronavirus, hem passat a la realitat. Una dura realitat, que ens ha colpejat, com una bufetada a dues mans. Tots els sectors, totes les persones l’han patit. No hi ha ningú que hagi quedat aliè a aquesta nova realitat, que sovint es fa dura i que costa veure la llum al final del túnel.

Les xifres molt sovint se’ns obliden: 78 persones han mort a conseqüència de la Covid-19. La pèrdua d’aquestes persones no pot quedar en l’oblit col·lectiu, sinó que cada dia hem de recordar que cal que tots actuem des de la perspectiva personal per ajudar a la col·lectivitat. Hem de contribuir amb petites accions a tallar les cadenes de contagi perquè d’això depèn que la nostra societat, tal com la coneixem, perduri en el temps. Hem de ser forts, valents, proactius i sobretot solidaris envers els altres. I sobretot, desitjar que la vacunació sigui ràpida i eficaç per arribar a aquest desenllaç i poder reprendre la vida com la coneixem. La covid-19 és un compàs més d’aquest llarg viatge, un compàs llarg i dolorós, el qual entre tots hem d’ajudar a passar. Però sobretot hem de començar a pensar com serà l’endemà d’aquest final perquè el Ripollès i tots els seus habitants no perdin pistonada i, d’alguna manera, en puguem sortir reforçats.