Editorial

En temps de pandèmia hem hagut d’aprendre un fotral de paraules, ja només començant pel mateix nom del virus que ho ha canviat tot. Ens hem hagut d’avesar a situacions que en l’imaginari popular eren inconcebibles. La COVID-19 ha sacsejat la quotidianitat i, de moment, sense acabar de veure’n l’horitzó.

La promptitud amb la qual cal prendre decisions, sovint convida poc a la reflexió. Les xifres del SARS-CoV-2 manen i són les que haurien de regir el nostre dia a dia. Però sembla que la classe política, qui ha de resoldre com avancem cap al futur, no té més feina que girar una ruleta i mirar a on assenyala la fletxa per anunciar les mesures vigents per als pròxims dies. L’altre dia llegíem un tuit de l’Iu Forn on deia que havíem estat confinats per municipi, per comarca i per regió sanitària i que, ara, s’hi podria sumar, el del veguer. Irònicament s’hi afegia: ‘Falten els dels codis postals, els dels partits judicials, la divisió territorial agrària, les prefectures napoleòniques i per simpaties geogràfiques d’equip de futbol’. I és que fa l’efecte que els dirigents busquen sempre sorprendre fins al darrer minut. Si no en teníem prou, ara suma-li dues cullerades.

La COVID-19 ens ha agafat com una bola de palla, d’aquelles pel·lícules de western, que arrosseguen de mica en mica tot el que troben. Però, mentrestant, la vida continua i tothom ha d’anar fent, com el Met de Ribes. Sense poder preveure, sense poder albirar uns dies millors, sense poder pensar si demà es podrà aixecar la persiana o caldrà tenir-la tancada. Perquè, senyors polítics, vostès tenen el sou assegurat, però la resta de mortals ens l’hem de guanyar dia a dia, com bonament es pot. Si fixem la mirada enrere, recordaran que vam estar tancats. Van establir un calendari, per a poder passar de fase, en funció de la situació epidemiològica. No era la millor situació, de segur, però, almenys no imperava la incertesa entre la població. Ara sembla que han entès el missatge de la població i comencen a planificar un calendari de desescalada. Tot i això, sembla mentida que sigui un dijous, a tres dies vista, quan s’anuncien les mesures i comencem a poder fer planificacions. En una empresa privada potser ja no hi seríem a temps, perquè la planificació és un element vital.

Aquesta malaltia és un repte que tenim tots davant, tocant-nos amb les puntes dels dits, i entre tots hem d’ajudar a doblegar-la. Si els vaga, comencin a mirar-se com prenen les decisions perquè l’atipament generalitzat comença a ser la tònica dominant.