Editorial

Ja ens podem moure per tot el país, Catalunya, bona notícia! Ara bé, sota els efectes de l’eufòria relativa, no vol dir que no hàgim de fer una reflexió sobre tots els aspectes que hem viscut i com els hem viscut i sobretot quins hàbits haurem de canviar cap al futur immediat.

La pandèmia ha colpejat al sector serveis (turisme i comerç) i de la petita i mitjana empresa de manera important i segur que recuperar la seva activitat no serà fàcil, va per llarg. Com a ciutadans d’una comarca com el Ripollès hem de continuar fent costat als nostres petits empresaris, restauradors, hotelers i autònoms, com se sol dir la gent de casa. Són els que en bona part donen feina a les nostres famílies, són els que coneixem i els que donen vida als nostres carrers amb la seva presència i activitat. Formen part del nostre paisatge i de la nostra rutina.

Mentre anem cap a una normalitat real, esperem que sigui així i que no s’aturi el procés, hem de mirar enrere i veure com amb sacrifici han aguantat sota mínims amb un gran esforç personal i han permès que els ciutadans, malgrat les moltes limitacions de mobilitat, a casa hi trobéssim serveis i alternatives que ens han alleugerit la monotonia pandèmica.

Ara és l’hora de valorar el que tenim i tornem a tenir. Però encara hi ha molt a fer. Hi ha aspectes com que el públic assistim sense límits a les activitats esportives, culturals, establiments d’oci nocturn, concerts, etc. Des de les entitats i les empreses afectades estan aguantant com poden fins que l’evolució en les fases de reactivació no sigui més generalitzada.

Davant això i com a conclusions no podem deixar de mantenir una actitud solidària i responsable amb les mesures sanitàries, pertinents, consumir productes de proximitat i protegir el nostre comerç local. Entre tots s’ha de fer possible que la reactivació no ens faci oblidar el valor dels serveis de proximitat.