Editorial

Per avançar en la lluita contra la pandèmia de la Covid-19 cal fer les coses molt pensades, amb passa ferma i sense voler atrapar de cop tot allò que no s’ha pogut fer fins ara. Poder anar sense mascareta als espais oberts ja ha suposat alleugerir l’estrès que ha suposat per a moltes famílies i col·lectius en general. Ara bé, cal fer una reflexió sobre la desescalada davant les conseqüències que s’està vivint entorn dels joves. 

El sector de l’oci nocturn està essent molt controlat i limitat en totes les seves activitats i capacitat dels locals  cosa que ha tingut una conseqüència més que directe: les conegudes “botellades” difícils de controlar. Ara, la qüestió ha anat a pitjor i ens hem de preguntar què ha passat amb els viatges de final de curs? Algú, el que en tingui responsabilitat en les activitats, no ha tingut prou cabal per analitzar que les sortides en grups massius d’alumnes en edat crítica i sense vacunar són un gran risc de contagi? S’ha demostrat que les Illes Balears, Mallorca i Menorca sobretot, han quedat petites per acollir milers i milers d’estudiants, també del Ripollès, que s’hi han trobat per celebrar un final de curs incontrolable. 

Ens agradaria tenir una resposta fiable a la pregunta: “Quants grups de viatges de final de curs han tornat sense cap alumne contagiat per Covid-19?”. Rere aquesta qüestió hem de preguntar també al govern perquè no s’ha prioritzat el sector dels joves a l’hora de vacunar? Aquest col·lectiu és el que té més mobilitat, el que manté més contacte directe amb diferent gent i evidentment en els viatges de final de curs es vulgui o no, en una Mallorca o Menorca, les bombolles es barregen permanentment. És demostrable, segons els epidemiòlegs, que els joves transmeten el virus molt ràpidament i més si és de la nova variant Delta. Això no només comporta un risc per a ells sinó també per a altres sectors més vulnerables de la nostra societat. Un contagi a segons quina persona pot suposar patir seqüeles molt greus.

Celebrem que finalment s’hagi obert la vacunació als joves a partir dels setze anys, esperem ser-hi a temps i que el mal que s’hagi pogut fer no sigui massa greu. Hem de pensar que després de les vacances, que ja hi som, vindrà el nou curs escolar i ni les famílies ni les escoles es poden permetre més limitacions per confinament. Fem les coses bé, sense córrer, però sense pausa, perquè tenim pressa a oblidar-nos d’aquest mal tràngol que portem vivint des de fa més d’un any.