Editorial

Portem una colla de dies en els quals tots els mitjans de comunicació estaven informant permanentment dels incendis i les tasques d’extinció de diferents focs: el primer a la zona de Llançà cap de Creus, a l’Alt Empordà; el darrere la zona del massís del Montgrí, al Baix Empordà. Les comarques empordaneses han estat una mostra de com es pateixen les conseqüències dels incendis provocats per la mala praxi de les persones que hi són o que hi passen i hem de pensar que no, però també la possibilitat de persones malèvoles que els provoquen. Natura i persones queden realment molt perjudicades. Una afectació a la natura que trigarà una colla d’anys a recuperar-se i algunes famílies que ho han perdut tot i amb poques esperances de rebre ajuts per poder-se refer.

Si aquesta situació la traslladem a la nostra comarca el Ripollès hi ha la diferència que el que ha cremat a l’Empordà ha estat sotabosc, però si passés aquí els pins que majoritàriament ocupen el territori forestal, provocarien una situació molt més greu. D’acord que el risc més gran d’incendis al Ripollès sol ser a l’hivern per les seves característiques climatològiques i de territori, però ull amb la situació del canvi climàtic que post suposar un canvi de situació preocupant. Tampoc ha plogut massa. O sigui que no ens en refiem només de la temporada.

Què passaria amb un incendi en alguna zona boscosa del Ripollès, no podem ni pensar-hi, un infern! I ara ens demanem què fem per impedir que no pugui passar una situació de risc? Els boscos són atapeïts perquè als propietaris no els surt a compte fer les tales pertinents per aclarir-los. Actualment, com se sol dir són un polvorí ple de barancassa. Ha plogut poc i en aquesta època la freqüentació de gent és important. La responsabilitat del seu manteniment passa a més dels propietaris a les actuacions dels ajuntaments, però no hi ha prou recursos, per exemple, als ajuntaments de Camprodon (Beget i Rocabruna) i les Llosses que són els considerats de més alt risc d’incendi a la comarca. O Vallfogona, Pardines, Campelles, o Planoles, per dir-ne alguns on la massa forestal és important. No fa massa anys que Llanars, amb la necessitat i voluntat de recuperar pastures per a vaques poltres i ovelles, va fer tales que varen ser criticades per alguns sectors que els acusaven de malmetre la natura.

S’ha d’entendre que no es tractava de malmetre res sinó de protegir-la i cal fer-ho més per buscar un equilibri d’usos i de protecció. Tenim el paper de les ADF, Associació de Defensa Forestal, integrat per voluntaris i ajuntaments, que ha de ser important per preservar els nostres boscos, però els quals tampoc tenen prou recursos i mitjans per portar a terme una bona tasca per mantenir camins i netejar algunes zones excessivament brutes. Tant de bo que no passi mai aquí el que hem vist aquests dies, però les imatges ens han de fer reflexionar sobre el que cal fer per protegir, una de les millors comarques de Catalunya com és el Ripollès.