Editorial

Ja fa temps que els consistoris del ripollès treballen per combatre les actituds incíviques. Contenidors que tenen més brossa a fora que dins; pintades en façanes que deuen fer gràcia als autors, però són un mal de cap per qui les pateix; sorolls durant les nits i, ara, els famosos botellots. Aquest tipus de situacions no han sorgit ara com un bolet, sinó que són reiterades en el temps. Ara, ajuntaments com els de Campdevànol han decidit fer un pas endavant i començar a posar fil a l’agulla per intentar encerclar als malefactors i tenir un poble més net, endreçat i, sobretot cívic. La col·locació de càmeres de videovigilància les vint-i-quatre hores del dia sabem què és una decisió difícil, però davant els que sempre ho fan malament quina solució alternativa hi ha? No hi pot haver una policia local a davant d’aquests punts cada dia de la setmana els 365 dies de l’any. Arribar fins a aquests extrems denota que en pocs casos tot i que molt visibles és el més important és el que ens afecta a nosaltres i res importa la col·lectivitat.

Ara la pandèmia ha posat al descobert un fet que no per ser habitual durant molts anys, hauria d’haver passat tan desapercebut. Les trobades socials nocturnes en punts poc concorreguts, però que generen molèsties als veïns i negocis de l’entorn. No són ni un ni dos ni tres els Ajuntaments que setmana rere setmana reclamen consciència i sentit comú a totes les persones que s’hi troben. Alguns hi ha posat cadenes per aturar-ho, d’altres han augmentat la presència policial i alguns altres davant la impossibilitat de posar-hi fre, només fan una reclamació: que almenys s’enduguin la brutícia que generen. I és que si hom passeja un dissabte o un diumenge al matí per segons quin punt, realment comprovarà en quin punt ens trobem. A conseqüència de què es produeix, com aturar-ho? Són preguntes que molts es plantegen, però que tenen difícil resposta.

L’incivisme és una qüestió que cal combatre, però és que no només ho haurien de fer els representants polítics perquè l’incivisme és un cost també per a la societat. L’àmbit polític ha d’actuar així com l’àmbit policial, però entre tots hem de prendre consciència que això no és cosa d’uns i altres ens n’hem de deslliurar. Si tots realment reprenguéssim les actituds que no pertoquen, potser el del costat nostre ho deixaria de fer. De veritat, pensem-hi i actuem, val la pena!