Editorial

Durant aquests dies s’ha obert un debat per un fet que ha suposat la sorpresa de molts ciutadans: l’exagerada sanció de l’administració, a través dels Agents Rurals, a un pagès per la mort de 25 gripaus en una tanca de la seva propietat. Gairebé 6.000 euros de sanció. La disconformitat d’agricultors i ramaders no va trigar en visualitzar-se en diferents accions a la comarca. Rere aquest fet, comès de manera no intencionada, ens comencem a preguntar si realment aquesta és la manera de protegir el medi: només amb sancions vers les persones que, durant segles i segles, han cuidat el nostre territori. Se’ls sanciona per la mort d’uns gripaus, però no se’ls té en compte que ells i elles mantenen prats i boscos, amb la neteja de camins i la conservació de pastures.

Aquest sector darrerament també està patint en  diferents fronts les dificultats del mercat dels productes que elaboren. Les hores que dediquen a mantenir les seves terres i territori en general, no tenen preu. Qüestionem l’estat dels boscos de casa nostra pel mal estat en què es troben, degut al fet que  els propietaris no hi troben rendibilitat en l’explotació, i l’única acció de manteniment es fa per part dels ramaders i pagesos. Es mereix, doncs, la nostra pagesia sancions com la que hem conegut aquests dies? Com a amants de la natura ningú desitja la mort d’aquests gripaus i, segons el ramader afectat, va ser un accident involuntari. No és millor, abans que multes exagerades, que s’intentin trobar solucions amb diàleg, advertiments, prevenció i fomentar l’aplicació de mesures que ho puguin evitar? Tampoc no diem que els pagesos sempre ho fan tot bé, però sí que cal reconèixer la seva tasca al territori i esperonar-los perquè continuïn la seva acció de manteniment de l’entorn natural.

L’administració, en aquests casos, hi té un paper fonamental per trobar l’equilibri entre les sancions i la bona convivència entre tots. No podem oblidar tampoc que els ramaders, ara per excés visitants en alguns espais naturals, estan patint ocupacions incontrolades del seu territori de conreus i pastura. I ja no cal parlar quan és temporada de bolets, quan els camins de pagès queden ocupats per cotxes aliens i les tanques queden obertes per irresponsabilitat d’alguns i els animals s’escampen a altres propietats i ocupen carreteres provocant, situacions d’alt risc.

Pensem-hi tots, no cal fer grans escarafalls per incidents com el dels gripaus i, en canvi, és necessari buscar la pau i l’admiració d’un sector que ha donat i dona molt al Ripollès.