Editorial

A l’hora de tancar aquesta edició encara no coneixem quines conseqüències haurà tingut per a Catalunya la trobada de representants dels governs català i espanyol en l’anomenada taula de diàleg. Una reunió en una anomenada taula de diàleg sense saber ben bé per què es vol i com ha de ser. Ha de servir perquè el govern central vingui a escoltar el que necessita Catalunya? Que no ho saben? Si és per compensar els diners que deuen al llarg de 25 anys, que els paguin i ja està. Si el més important és que es reuneixin els dos presidents, que ho facin sense tanta pompositat, semblaria que ha de ser un fet habitual entre governs. Per què la volem, doncs, la taula de diàleg?
El més lògic pensem que hauria de ser per qüestions polítiques que separin molt Catalunya d’Espanya i si s’ha de parlar de tot, tots els sectors polítics dels dos governs hi haurien de tenir cabuda.

La taula de diàleg ha estat anunciada a so de bombo i platerets. Si és, com diuen que ha de ser, molt important, per què dubtava el president del govern de l’estat espanyol de ser-hi o no fins a darrera hora? I ara, què? Si no es poden parlar de temes polítics, de què s’ha de parlar? No s’entén que en una taula de diàleg amb un enfocament polític no hi hagi representants dels principals grups que conformen el Govern, siguin o no consellers. Si no, què hi guanyarà Catalunya?

En un organisme com aquest, amb una representació àmplia del teixit polític majoritari a Catalunya, cal que, si és en una taula de diàleg, no hi falti la valentia i transparència necessàries per prendre decisions de compromís, per més complexes que siguin. Si d’entrada ja es diu que no a un referèndum i a l’amnistia per als imputats per l’1 d’octubre, malament. I si, a més, no hi participa una de les forces més decisives en el govern de la Catalunya, la taula neix coixa d’una pota i trontolla per tots costats.

Dóna la sensació que amb aquest diàleg, que sembla només per a sords, no escoltaran i només es vol cobrir l’expedient per obtenir el suport d’algú d’aquí a uns mesos per aprovar els pressupostos generals de l’estat. D’entrada, veiem que la taula no tractarà les solucions més efectives per resoldre els problemes reals, polítics, entre Catalunya i Espanya…

Ja farà falta una bona falca (entesa) per poder-la fermar començant primerament per Catalunya, i així poder ser forts davant el govern de Madrid.