Editorial

Durant aquests dies s’ha evidenciat que el turisme pot ser una bona font d’ingressos per a la comarca del Ripollès, la qual ha estat de les que ha obtingut un dels índexs més elevats d’ocupació a Catalunya. No només cal parlar d’aquest cap de setmana llarg, amb motiu del pont del Pilar, sinó que ja fa algunes setmanes que el Ripollès quan ofereix activitats la gent respon. Les fires de Ripoll, Ribes, Camprodon, Espinavell i altres activitats han omplert gairebé al 100% els sectors de restauració i allotjaments diversos. De moment el gruix principal del turisme és de visitants de proximitat, Barcelona i la seva àrea metropolitana, però amb la neu, d’aquí a poques setmanes, que esperem que sigui de bona temporada, pot venir gent també d’altres punts de més enllà.

Un cop posat de manifest la satisfacció que comporta l’arribada de visitants hem de reflexionar sobre les mancances que s’han posat en evidència a la comarca quan el trànsit és dens. Parlem de carreteres i comunicacions. La C-17, una vegada més, ha mostrat la seva incapacitat per absorbir el flux de trànsit que genera el turisme de casa nostra. Un coll d’ampolla que provoca cues quilomètriques a les entrades i sortides de la comarca, generant el malestar dels conductors després de l’estada agradable que de ben segur han fet al Ripollès. Potser ara i davant aquesta passa important que ens porta de nou a la normalitat desitjada caldria que les administracions parlessin i trobessin les solucions adequades per no carregar en excés un carrer Progrés de Ripoll que queda col·lapsat i s’evitessin cues a les sortides de les valls de Ribes i Camprodon amb trajectes lents i esperes que poden superar més d’una hora travessar els nostres municipis fins a poder accedir a una autovia. També els inconvenients del trànsit dens els pateixen els mateixos veïns ripollesos que per sortir o tornar a casa hi triguen una bona estona. Ara potser hem de tornar-nos a preguntar de què se n’ha fet del projecte de variant de Ripoll? Cal plantejar-se desviaments en altres nuclis de la comarca? I el funcionament del tren és evident que amb les condicions i freqüències actuals no resolen la situació. Sabem que no són solucions a curt termini, però s’han de moure i no deixar-les al calaix. Les que sí que es poden fer ara són les de millora del paviment de les nostres carreteres que es fa a molts indrets, però a la comarca del Ripollès ben poca. Diuen que el negre de les vies és sinònim de riquesa. Aquí la volem, però sembla que mai no arriba.