Editorial

De fet, ja es podia entreveure que quedaven molts caps per lligar en la relació entre l’Imam de Ripoll, Es Satty, i el CNI (Centro Nacional de Inteligéncia). De sobte, en un dels judicis en què es troba implicat l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, deixa anar que el CNI i el Ministeri de l’Interior eren coneixedors que es faria un atemptat a Catalunya dirigit i pensat pel seu col·laborador, l’imam de Ripoll.

D’acord que el senyor Villarejo no és un personatge que inspiri massa confiança, però aquestes declaracions són molt greus per com passar-les per alt. Aquí ja no valen jocs polítics, ni d’estratègia, ni secrets d’estat. Estem parlant d’uns fets que varen provocar 16 víctimes a més de molts danys col·laterals i que cal aclarir. Ara, l’alcalde de Ripoll.

Jordi Munell, demana de nou que es creï una comissió d’investigació dels fets del 17-A al Congrés dels Diputats. L’hi farà cas el govern i els partits majoritaris en el mapa polític espanyol? També ho reclama el president Aragonès i la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, a més d’altres persones del panorama polític i jurídic del país. Què més ha de passar per negar la investigació d’aquests atemptats i la vinculació de l’imam amb els serveis del CNI, quan una persona prou coneixedora amb responsabilitats a la policia de l’estat dels fets ho posa de manifest.

Tant els ripollesos com tots els catalans ens mereixem saber què va passar i per què. Com es pot considerar un petit ensurt per atemorir Catalunya davant el procés independentista amb resultat de 16 morts, un nombre important de ferits i les famílies altres persones-víctimes també-amb seqüeles psicològiques importants? Si el govern de l’estat vol ser honest tal com ho proclama des de l’hemicicle de Madrid, que posin tots els mitjans per investigar els fets i n’assumeixi les conseqüències que calgui.

Per més greus que siguin els fets, l’únic remei que hi ha per pal·liar-los una mica és la veritat. Una veritat fins ara oculta a les clavegueres de l’estat, que ha de permetre a tots els afectats, persones, entitats i institucions democràtiques a tancar un dol amb dignitat. És un dret fonamental al qual no s’hi ha de renunciar de cap manera. Ara caldrà veure la resposta d’un govern que defineix la seva gestió de democràtica, dialogant i transparent, cosa que en aquest cas, no ho ha estat gens ni mica.