Editorial

Des d’avui ens tornarem a veure les cares pels carrers. Ja no haurem d’anar coberts de nas i boca, si no és que hi ha massificació de persones. Tot un senyal d’optimisme per anar normalitzant una situació que ens ha portat molts mals de cap a tots nivells. Durant els darrers dos anys. La retirada de la mascareta és com el cop de banderola de sortida d’una cursa cap a un nou trajecte de temps millors. Sembla que s’haurà guanyat el pols a la pandèmia sense que s’hagi vençut del tot. Hi continuarà essent, però ja d’una manera més assumible, però millor que no hi fos.

Bona part de l’èxit la tenen els ciutadans que de manera, majoritàriament, responsable han obeït rigorosament les normes, a vegades massa rigoroses, que ens ha anat aplicant el Departament de Salut amb vacunacions, confinaments, limitacions d’accessos a segons a on i de mobilitat, etc.

En aquestes noves circumstàncies vol dir que la gent pot recuperar l’optimisme de fer més vida social, amb trobades i assistir sense entrebancs a concerts, esdeveniments culturals o visitar exposicions.

Tota aquesta situació també arriba a les escoles on els nens i joves podran jugar al pati sense la boca tapada, i a poc a poc, també, aniran desapareixent mesures que en poc a o molta mesura ens han anat coartant la llibertat en els darrers mesos.

Un altre aspecte també a valorar és la represa dels establiments i locals de l’oci nocturn, tan perjudicats en tot aquest procés de pandèmia. Entre les normes restrictives i les festes alcohòliques clandestines han pagat molt car els efectes de la situació. Ara els joves ja no caldrà que s’amaguin i vagin als polígons, ja poden tornar als seus llocs de trobada i vida social.

Una acció necessària és que també els ajuntaments i entitats organitzadors no afluixin amb les seves iniciatives, tal com ja comentàvem en aquestes ratlles, la setmana passada. Els ripollesos, com tots els ciutadans d’aquest país, necessiten tenir atractius i propostes per sortir moure’s i gaudir com a teràpia social indispensable i necessària i prova d’això és que quan hi ha alguna activitat, acte o celebració la gent hi participa de manera ben visible. Ara, que ja ens veure’m les cares, podrem mostrar el somriure que genera una situació optimista, sense oblidar, però que la maleïda pandèmia, d’una manera o altra encara hi és.