Editorial

Quan sembla que acabem de superar una pandèmia, la de la Covid-19, va i es desferren les aspiracions d’un líder rus que sembla que no té cap consideració pels drets d’altres països ni dels mateixos drets humans recollits per les Nacions Unides. Estem davant la demostració d’un lideratge absurd en els temps actuals que l’ha portat a ocupar Ucraïna amb les seves forces militars.

Arguments polítics a part -que poden ser molts i discutibles, però sobretot rebutjables-, el plantejament que es fan els ciutadans és de quina manera pot repercutir aquesta situació a casa nostra. Si no hi ha una solució per aturar l’enfrontament, ens trobarem amb una Rússia aïllada i limitada en molts recursos que, de pic o de palada, també tindran repercussions per a Europa i els països que la integren. D’entrada el sector de la ramaderia, que a la comarca del Ripollès hi és ben present, pot patir un encariment de la matèria primera com és el pinso provinent dels cereals de la zona penalitzada, que n’és una de les principals productores. De retruc, el preu de la carn també s’apujarà i així amb l’efecte dominó per a tots aquells sectors implicats en la cadena alimentària.

Un apartat especial també és l’energètic. Ja s’ha notat de manera prou real l’encariment de l’electricitat o els carburants: és ben probable que, entre la situació i les sancions a Rússia i els impediments d’Ucraïna per poder-ne exportar, provoquin una reducció de subministraments que acabi de rematar l’augment del cost de la vida.

Per això l’única solució és que hi hagi posicionaments ferms de la Unió Europea per aturar aquesta situació bèl·lica, que tot i que ens pot semblar lluny, és ben a prop per la incidència en tots els aspectes que hem comentat. I el principal fet és que, per més declaracions internacionals que es facin, es permeti que arguments de polítics dictatorials els passin pel folre sense donar valor a les persones i a les seves vides, només per les ànsies de poder i sobretot per l’economia. A les nostres comarques podem veure com ucraïnesos residents a pobles i viles ho pateixen directament per la situació tràgica de les seves famílies en el seu país, ara assetjat.

Tant de bo que la setmana vinent podem pensar que aquesta maleïda guerra hagi estat un malson, malgrat les destrosses i morts que ja ha produït.