Un curs massa alterat
Volem començar dient que tots els mestres i educadors tenen tot el dret de defensar el que legalment els correspon dintre el seu àmbit laboral, només faltaria. També, però, és evident que la vaga que es porta a terme aquests dies no ajuda massa a recuperar l’estabilitat després d’una situació de pandèmia on les escoles i el sistema d’ensenyament ha estat molt perjudicat o a les tensions que actualment pateixen les famílies per l’encariment del cost de la vida.
És evident que la repercussió de la vaga de mestres i professors de nou recau sobre les famílies. Novament, han de buscar les mil i una fórmules per tal que els fills puguin estar atesos i que no els afecti massa aquesta aturada en el sistema educatiu. Entre les diverses reflexions que ens podem fer en aquests moments és preguntar-nos si en lloc d’aturar cinc dies les escoles i instituts no es podia haver trobat algun altre tipus d’acció de protesta.
Tenen la raó els mestres quan es diu que no hi ha hagut replantejaments del sistema educatius en molts anys, però davant altres situacions no hi ha hagut accions contundents per protestar com el cas de l’obligatorietat d’aplicar el 25% d’ensenyament en llengua castellana. El que dona mal regust és que la reacció salta amb la modificació de l’inici del curs escolar, aplicada pel conseller Cambray. Es diu des dels col·lectius d’ensenyants que la vaga ha de servir perquè el futur de l’ensenyament a Catalunya sigui amb un pla educatiu de futur positiu per als nostres fills. Totalment d’acord, però malauradament els estudiants d’aquest curs, amb tants problemes i circumstàncies d’aturades i arrancades no ho pagaran massa car? No ha faltat imaginació o sensibilitat per part d’educadors i sindicats per trobar altres maneres per pressionar a l’administració?
I repetim una vegada més que estem plenament d’acord que els ensenyants reclamin els seus drets i reconeixem amb veu ben alta i clara el gran esforç que també han fet en els temps difícils de la Covid. Però no hi havia alguna altra manera de fer la reivindicació sense que els qui al final també ho paguin, com sempre, les famílies que fa temps que les passen magres?