Editorial

És ben evident que les segones residències a pobles de la comarca són necessàries perquè asseguren l’activitat, i també rendibilitat, a petits nuclis que ben bé que ho necessiten. Ara bé, aquestes famílies haurien de saber interpretar i assumir allà on van i com han de connectar amb la gent que hi viu permanentment tot l’any. I això a vegades no passa. És un fet que no només es produeix a la comarca, sinó que a molts altres indrets, diguem-ne rurals de Catalunya. En molts casos els anomenats micropobles.
Per donar unes dades genèriques poden dir que del conjunt dels 947 municipis catalans, una tercera part tenen menys de 500 habitats, però, així i tot, gestionen un 35% del territori a Catalunya, malgrat que de residència permanent, entre tots, n’hi ha només uns 82.000. Molt poca proporció en el conjunt dels habitants del país. Ara bé, gestionen, conserven i treballen un total d’11.000 quilòmetres quadrats. Déu n’hi do.

Un cop situats amb aquestes dades, el més important és tenir clar que la gent que només es desplaça els caps de setmana per residir en aquests nuclis han de ser sensibles al tarannà de la gent d’origen i respectar tot el que fan dia a dia per viure i tenir en condicions els petits municipis.

És sorprenent i podem recordar quan alguns veïns de segona residència demanen i denuncien, per exemple, que no sonin els tocs de les campanes, els quals, de sempre, han acompanyat la vida del dia a dia del poble. O que les esquelles del bestiar no portin el batall perquè els molesta i no els deixa dormir. Que no saben a on passen caps de setmana i vacances?, en pobles on la ramaderia és fonamental i gràcies a ella, així com altres activitats agràries, mantenen els pobles amb condicions i conserven la vida al poble, aspecte que en alguns indrets ja s’ha detectat un despoblament massiu. Quan s’exigeix que les pistes estiguin en condicions, quer arribi el Wi-Fi i altres serveis, cal tenir en compte amb la migradesa pressupostària que treballen els petits pobles i l’esforç que es fa des dels respectius ajuntaments. D’acord que les segones residències tributen, però ni de bon tros serveixen per pal·liar les necessitats de cinc estrelles que reclamen. Deixin que els ajuntaments elegeixin el destí del municipi que han triat els veïns de sempre. Cal que residents de cap de setmana sintonitzin bé amb els veïns de tot l’any i que facin pinya per evitar que els pobles perdin identitat i creïn dos grups que poden alterar la convivència de manera innecessària. Fent referència el nom de la llegendària pel·lícula “Per qui repiquen les campanes?”, que la resposta sigui per a tots i pel bé del poble.