Editorial

Segurament aquest article no hauria de ser per aquesta comarca ni caldria publicar-ho a aquest setmanari. El català, a casa nostra, es parla i s’entén en gairebé la totalitat de la població, així com en altres indrets de Catalunya, on també l’escola és en català i difícilment hi haurà problemes. Ara bé, només cal agafar un tren per acostar-se al centre del país, a l’àrea metropolitana de Barcelona, i un s’adona que ja no és la mateixa Catalunya, on ja comença a escoltar-se molt més el castellà al carrer, entres als bars i t’atenen en castellà, vas a una botiga i et parlen en castellà i si tu parles en català, en alguns llocs et miren com si fossis un ésser estrany.

Cal buscar solucions i això comença per l’escola. I és aquí on s’han de fer les coses bé, si no és quan arriben els problemes i s’engeguen els debats i les sentències judicials i es busquen enfrontaments per la llengua a on mai n’hi hauria d’haver hagut.

Aquest dimecres ha començat el debat sobre la nova llei del català a l’escola. El text acordat pel PSC, Esquerra, Junts i En Comú Podem diu que l’ús de les llengües “s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics” i estableix el català com a “llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge” i apunta que el castellà ha d’utilitzar-se “en els termes que fixin els projectes educatius de cada centre”. Realment aquesta llei blinda el català en un moment d’emergència? Si no es fa ara que és quan els nens aprenen i parlen català a l’escola hi ha un risc que d’aquí a 20 anys, tot i ser el català vehicular passi a ser residual. Tant de bo que no passi mai, però... seria trist que el Ripollès i altres comarques de la Catalunya central siguin un reducte de les que utilitzen el català.

Ara sembla bo que hi hagi consens, però si es vol blindar el català s’ha d’establir una normativa perquè s’ensenyi i es parli el català a l’escola. Malament anem si ho han de determinar uns jutges a través d’unes lleis que mai afavoreixen els interessos d’una Catalunya que en tot ha de menester Déu i ajut per preservar els seus valors en tots els seus sentits i és evident que la llengua ha de ser prioritària quan es vol definir un projecte de país. Poc favor es farà si per cedir a les quotes de partit o per evitar les crítiques de Twitter o les xarxes socials es facin concessions que, al cap i a la fi, perjudica la llengua pròpia.