Editorial

No ens ho haguérem imaginat mai que l’atenció sanitària a la comarca del Ripollès pogués arribar a estar tan sota mínims. Fem referència al Centre d’Atenció Primària de Ripoll, sobretot, però també de Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Costa entendre que en algun període d’aquests dies només hi hagués 1 o 2 metges  de capçalera per atendre a un gruix de població de més de 10.000 habitants. Segons les ràtios de l’administració haurien d’haver-n’hi 8 fixes, però normalment n’hi sol haver 5. Ara entre jubilacions, baixes i trasllats, menys. L’absència d’especialistes en medicina familiar i comunitària també afecta els centres de Sant Joan i Camprodon. La situació ha comportat, fins i tot, la dimissió del fins ara director de l’ABS de la comarca.

Què ha passat? Es pregunten els ciutadans ripollesos. Francament, tot ens porta a una manca de planificació des del Departament de Salut.

Es pot entendre que el desgavell que va suposar la lluita contra la Covid-19 va alterar el funcionament d’aquests centres d’assistència primària, però no es pot arribar a una situació tan extrema.

Els ripollesos no són ciutadans de segona categoria i es mereixen el servei sanitari de qualitat com a qualsevol municipi de Catalunya.

No es coneixia el temps les jubilacions? Per què no s’han substituït els professionals que han marxat o s’han jubilat?

Els metges no volen venir al Ripollès perquè és zona rural o no els atrau professionalment? Són moltes preguntes i qui les ha de respondre i donar solucions és l’administració, que ha de vetllar pels drets de tots els ciutadans per igual.  Per què no es regula una normativa que obligui als  joves llicenciats a fer estades als petits centres d’arreu de Catalunya, durant alguns períodes de la professió i si convé premiant-los amb complements salarials?

Estaria bé que exercir en els centres d’atenció primària i hospitals comarcals  suposés un mèrit reconegut  de manera oficial en els currículums dels professionals de la medicina. Al Ripollès no s’ha de renunciar de cap manera a tenir bons professionals, d’això depèn tenir una  assistència prioritària atenent la mitjana d’edat que hi ha a la comarca, i a més si volem que els joves  es quedin o vinguin. Per mantenir de vida els pobles de la comarca, el servei sanitari és imprescindible. Senyors de l’administració, cal una solució urgent. Al Ripollès volem una assistència digna, perquè, senyors, amb la salut no s’hi juga.