Editorial

La patronal dels empresaris, Foment del Treball, i la dels empresaris ripollesos, la UIER, es van reunir a Ripoll per analitzar la situació de la comarca i lluitar per aconseguir aquells serveis que han d’ajudar l’evolució econòmica de la comarca. De la reunió no es va desprendre cap sorpresa: la principal mancança és el tema de les comunicacions. És la prioritat que reclamen els representants dels sectors econòmics. A més d’una millora de l’eix ferroviari, també hi ha l’execució prioritària de la variant de Ripoll. Aquest és un projecte que ve de temps i que mai, sigui pel traçat o sigui pels costos, sempre s’ha anat quedant als calaixos de l’administració i el carrer del Progrés ha d’anar suportant un trànsit excessiu de vehicles excessivament grans i pesants pel seu asfaltatge.

És evident que tard o d’hora hi ha d’haver solució però costa d’arribar o de trobar el traçat idoni. Les empreses necessiten bones connexions i actualment Ripoll és un tap d’ampolla, com també Sant Joan de les Abadesses que acull el trànsit pel centre del nucli urbà. Són dues poblacions on el teixit empresarial és bàsic, i a més si hi afegim les connexions amb els nuclis turístics de la comarca, com són les dues valls, Camprodon i Ribes, és indispensable aconseguir solucions.

Algú s’havia il·lusionat que amb els Jocs d’hivern s’aconseguirien millores a les comunicacions de les zones pirinenques. Pensem, però que en tractar-se d’uns serveis tan necessaris, no s’ha d’esperar un fet tan incert per assolir-hi solució i menys quan encara no se sap quin paper hi pot tenir la nostra comarca en tots aquests esdeveniments que ara torna a ballar entre les dates del 2030 i el 2034. Són terminis massa llargs, s’han de plantejar les solucions i executar-les de la manera més adequada pel Ripollès, amb el termini més curt possible, que beneficiï a les empreses i que no perjudiquin els veïns. No serà fàcil, però s’ha de plantejar sense entrebancs i amb el millor consens possible.

Una vegada més les necessitats es coneixen; tanmateix, d’on i com han d’arribar les solucions encara no. Tot plegat ens fa pensar en l’argument de l’obra de Samuel Beckett, ‘Tot esperant Godot’, que s’espera aquest personatge durant tota l’obra com a solució de tots els mals i no arriba mai, deixant la incògnita de si en realitat existeix o no. Desitgem que en aquest cas arribi la solució.