Editorial

La falta de pluges i les altes temperatures ha portat a aplicar mesures de restricció d’aigua en un conjunt de 150 municipis de Catalunya, entre els quals els dinou pobles de la comarca del Ripollès i les veïnes d’Osona i Berguedà. Seran 350.000 persones les que ha de col·laborar en aplicar aquestes mesures que mai són agradables d’haver de fer.

Les restriccions sobretot afecten en usos agrícoles, industrials i lúdics. En el darrer aspecte es pot comprendre, però en els dos anteriors s’ha de valorar molt bé la manera de fer-ho atenent que corresponen activitats econòmiques que per a la nostra comarca són importants. L’ACA -Agència catalana de l’Aigua- ha estat contundent en aplicar les mesures, però és quan s’esdevenen aquestes situacions quan més s’ha de reflexionar. Hem sabut aplicar un sistema de reserva d’aigua prou efectiva per fer front a aquesta situació? Alguns dels ajuntaments afectats des de feia temps ja demanaven a l’ACA que calia fer millores per adequar sistemes de subministrament i captació. Ara és quan l’administració reacciona i diu que ajudarà als ajuntaments a executar els projectes amb uns costos que sovint són excessivament elevats i finançar-ne una part, pels consistoris municipals -molts dels quals amb pressupostos molt baixos-, és molt costós.

La majoria dels ripollesos, tal com varen fer en la pandèmia, seran respectuosos i seguiran les indicacions de l’administració. O sigui que només utilitzaran per a ús domèstic a un màxim de 250 litres per a persona i dia. Els que patiran més seran els pagesos i ramaders que hauran de fer equilibris per mantenir en bon estat el bestiar. I algunes empreses també patiran el procés productiu per limitacions d’aigua. Els camps de futbol i de golf es tornaran grocs i secs, però no serà tan greu. Les piscines hauran de mantenir l’aigua que tenen actualment. També es demana als ripollesos que siguin més responsables que altres, ja que la seva contenció ajudarà a la veïna Osona, que en bona part el seu subministrament d’aigua depèn del cabal del Ter i del Freser.

Les mesures ja hi són: ara cal actuar en conseqüència i ser responsables. Ara bé, el que potser més farem durant aquests dies és mirar el cel. Esperem que algú obri l’aixeta i aquest malson quedi en això, en un malson, perquè l’aigua és vida i sense aquest bé, el qual sovint no tenim molt a la nostra ment, en sortirem tots mal parats.