Editorial

Aquesta setmana havia de començar la temporada de caça, però no serà així. L’administració ha fet enfadar a molts caçadors, sobretot de senglars, ja sigui de la comarca com d’arreu de Catalunya amb una nova normativa. Ara se’ls obliga presentar una sol·licitud dies abans de la batuda per explicar i detallar el lloc de cacera de cada cap de setmana, una condició que limita molt l’activitat d’aquest col·lectiu que no pot estar pendent de si el senglar va a un terme municipal determinat o a un altre, segons hagin hagut d’especificar. La temença és que si cacen fora del territori proposat i passa qualsevol accident, se la juguen que les companyies asseguradores no responguin. Aquest, entre altres aspectes de control, suposa la disconformitat del col·lectiu que, de moment, no caçarà fins que no tornin a la situació anterior.

Davant aquesta situació què pot suposar per al Ripollès? Doncs una sobrepoblació de senglars que comporta un risc de perjudici per als conreus del territori.

Només a la Vall de Camprodon cada any es cacen un miler de senglars. Si aquests no són caçats l’augment de la població d’aquesta espècie, juntament amb la del cabirol, pot empitjorar molt els danys a boscos, conreus i a la ramaderia que veuran com les pastures també queden afectades.

Sorprèn que l’administració hagi determinat aplicar una normativa sense consultar i pactar amb el sector abans de publicar-la oficialment. Sembla que ara, a darrera hora, estan negociant la Federació de Girona i el Departament d’Acció Climàtica, d’on depèn la caça, per trobar un acord.

L’activitat dels caçadors es projecta sovint a la ciutadania com una acció violenta, però en realitat aquests caçadors tenen una funció de regulació cinegètica que és molt valorada pels propietaris per la protecció dels seus camps i que a més asseguren un manteniment de camins rurals i de bosc que realitzen els mateixos caçadors. És necessari, doncs, que hi hagi solució perquè poc futur tindran els conreus del Ripollès i d’altres comarques amb les destrosses que pot provocar una massificació de senglars i cabirols. Llavors potser no ens serà tan estrany com ara de veure senglars a la platja de Cadaqués o a la zona de Collserola on s’alimenten dels contenidors de deixalles perquè els veurem a tot arreu. A Catalunya en general, i al Ripollès en particular, és una activitat històrica i integrada al territori i pensem que s’hauria de protegir més.