Editorial

Arribem de nou a un 11 de setembre, la Diada de Catalunya. Aquest any qui sembla que hi posa limitacions no és la pandèmia, sinó els mateixos partits independentistes. Als ciutadans els costa entendre com després de tant temps de lluita conjunta, ara alguns que tenen responsabilitat de govern a Catalunya, president i alguns consellers, es desvinculen de la gran manifestació que tant ha unit a l’independentisme català. Una mobilització de tots els territoris catalans que sempre ha estat el símbol de la Diada per la gran participació ciutadana que hi ha hagut.

Els que no hi van al·leguen que l’ANC ha organitzat una manifestació per anar contra els partits independentistes. Evidentment, tothom pot interpretar el fet de la manera que consideri, només faltaria. L’altra qüestió és que s’oposin a anar-hi. És incomprensible, mirant enrere, que els assistents en aquesta manifestació són molts ciutadans que en el seu dia, massivament, van reclamar les urnes, i són els dos milions de catalans els que hi van participar en consultes i referèndums, 11 de novembre i 1 d’octubre. Què han de pensar els ciutadans quan veuen que els qui en el seu moment els motivaven a participar-hi són els que ara s’aparten de la gran manifestació? Hi ha temença a rebre crítiques des de la ciutadania? Doncs si n’hi ha, és un dret que tenen els ciutadans a la discrepància. N’hi haurà que ho faran i d’altres no, com també es pot suposar. El cas és que amb la divisió de partits independentistes que fins ara comparteixen el govern del país no es va cap pas per avançar en assolir l’objectiu de la independència. Rere els esforços de tots, quan anaven plegats hi ha hagut empresonats, exiliats i represaliats i perseguits per la justícia espanyola.

Només cal valorar en positiu que, com sempre, els ciutadans catalans que defensen la independència, més que les ideologies de partit, es reafirmen el sentiment de l’1 d’octubre, i així, mentre alguns amagaran el cap sota l’ala, un gran nombre de manifestants donarà la cara com han fet sempre.

Si us plau, cal que tots plegats evitin de confondre als ciutadans. La Diada i la manifestació és de tots i cal que tots hi siguin, malgrat les diferències ideològiques que és normal que siguin. No es pot reduir la celebració de la Diada a un lliurament floral al monument de Rafel de Casanovas i res més, perquè sinó al final la corona de flors s’haurà de portar a la tomba de l’independentisme que els interessos partidistes de casa mateix podrien aniquilar.