Editorial

Planoles és un exemple del problema que pateixen gairebé tots els municipis de la comarca i, en general, els pobles amb menys habitants del país. L’oferta d’habitatges de lloguer és pràcticament inexistent i trobar una propietat on començar a arrelar vida es converteix en trobar una agulla dins un paller.

Fa temps que diversos consistoris del Ripollès han posat el crit d’alerta a una situació preocupant i que es converteix en un peix que es mossega la cua: la manca d’oferta d’habitatge suposa que no es puguin captar nous habitants i el que és més preocupant és que aquells que ja hi viuen no pugui començar un nou projecte de vida a un dels dinous municipis de casa nostra. Això té repercussió en els serveis i, com que el poble no disposa de qüestions que en ple segle XXI es consideren bàsiques, el municipi no té un atractiu suficient per a captar nous habitants. Gira la roda i torna a començar.

La realitat és crua: els municipis necessiten nous veïns, per no convertir-se en pobles fantasma. És un problema endèmic i que requereix una mirada transversal, allunyada de les falses alarmes, però que trobi solucions reals a un problema que abraça de nord a sud i d’est a oest del nostre país. Les problemàtiques són diverses i, com gairebé qualsevol qüestió transcendental, de difícil solució. Ara bé, la solució implica una mirada global, però sobretot una mirada des dels punts que pateixen la situació. Malament, anem si des d’un despatx de Barcelona es vol arreglar la qüestió. Els alcaldes són qui més coneixen la realitat dels seus petits, grans municipis i potser caldria posar l’accent en aquesta visió per a vertebrar polítiques públiques que serveixin per a posar a disposició places residencials.

De res serveix posar a disposició partides que ajuden a sufragar els costos de rehabilitació d’un habitatge per encabir-hi una família. Podríem dir que és una flor que fa primavera. Cal un canvi de mentalitat que ajudi al sector públic, però també al privat, a poder tirar endavant una vertadera rehabilitació del parc existent i, d’aquesta manera, omplir un jardí de flors i no un trist balcó. Entre tots cal reivindicar que el veritable reequilibri territorial és, també, poder triar on vius.