Editorial

En aquesta edició del setmanari, els lectors poden llegir com els diferents municipis estan buscant vies per deixar de patir per restriccions d’aigua en un futur. La sensació generalitzada que comparteixen els diferents alcaldes amb els qui hem parlat és que no estem davant d’un fet aïllat, que passi de tant en tant, sinó que els problemes d’aigua derivats del canvi climàtic poden ser més protagonistes del que era habitual fins ara en aquestes pàgines.

Que això passi en una comarca que té la seva identitat per la confluència del Ter i el Freser, i un Parc al punt on neixen dos rius no deixa de ser paradigmàtic. És veritat que hi ha part de dificultat perquè mai s’ha pres seriosament una bona gestió de les xarxes d’abastament d’aigua. Com que sempre n’hi havia, i arreglar canonades no dona vots, alguns pobles es troben amb dificultats serioses i una xarxa completament anacrònica que ara caldrà posar al dia demanant finançament a altres institucions.
La comarca ja fa quatre mesos que conviu amb una situació de prealerta per sequera severa. Tot i que els pronòstics de precipitacions comporten que des de l’Agència Catalana de l’Aigua no sembla que estiguin massa preocupats per revertir la situació, l’acumulació de problemes amb temes com l’arsènic està fent moure’s als uns i als altres.

El Ripollès és ben verd, no hi ha cap dubte, però aquest debat també ens ha de portar a començar a preguntar-nos quant de verd serà en el seu compromís amb la sostenibilitat. Les instal·lacions fotovoltaiques comencen a créixer (ara potser no és una qüestió de compromís ètic, sinó de factura), però com a tot el país hi ha un gran camí a fer amb la biomassa pendent encara d’aconseguir més resultats. Ser capdavanters en aquest camí ha de ser clau en una comarca que ha arribat massa cops tard a les revolucions. Tot plegat suposarà canvis importants i territoris més o menys competitius en l’àmbit econòmic. Això és sinònim de crear riquesa i al seu temps del benestar dels seus habitants. Hem reaccionat amb l’aigua quan hem començat a patir, potser hem de començar a posar les piles a les renovables com una prioritat comarcal per al Ripollès que ve.