Ens en sortim
És cert que aquestes pàgines sovint s’omplen de titulars que assenyalen la preocupació pel futur d’aquesta comarca. Que sigui una comarca envellida afecta a aspectes tan comuns i mundans com l’oferta comercial que ens podem trobar. La paràlisi de la construcció d’obra nova que no sigui assequible acaba afectant el mercat de lloguer i compra i que la comarca perdi competitivitat. Tot està connectat i el llençol dona pel que dona, el que vol dir que segurament si volem no tenir fred als peus, en tindrem al nas.
Aquesta comarca està acostumada des de fa molts anys a entrebancar-se, a encadenar una crisi rere l’altra. Una part són crisis locals i globals (les dues darreres com l’increment de costos i la pandèmia), però també perquè a banda del fet que el vent que bufa ens faci caure, estem molt pendents de fer caure l’altre i fer-nos la guitza. Mirem més el del costat i com podem xafar-li la casa que no pas en intentar que en surtin grans projectes. Un esgotament que també ha debilitat el teixit associatiu, amb gent i entitats que deixen de ser actives o amb problemes per trobar relleu. Tot això és cert, però també ho és que al final sempre segueix dempeus, resisteix i se sap reinventar. Després d’anys de batalla per treure diferents marques turístiques, el paraigua del Ripollès dona el seu fruit en el posicionament de la comarca arreu com a destí i la gent volta, ja que no hi ha cap peatge que dificulti que algú que s’està a Llanars vingui a visitar la Portalada de Ripoll.
Els territoris que treballen en comú des de totes les administracions i els sectors econòmics són els que es projecten amb més força a l’exterior i això redunda amb una col·laboració publicoprivada que fa la força. En aquest sentit, l’aposta de la Fundació Eduard Soler i l’Ajuntament de Ripoll per fer habitatges implica que sigui una inversió local, de gestió local i amb retorn local. Per tant, els diners que s’hi posen poden tenir un efecte gairebé multiplicador i aconseguir que la gent es quedi aquí i gasti aquí.
És ben cert que el problema de l’habitatge persistirà perquè és un repte costós, però com diu aquella cançó dels Manel: «A vegades una tonteria de sobte ens indicia que ens en sortim».