Editorial

A l’inici de l’any es comencen a conèixer les dades sobre el nombre d’habitants estables a la comarca.

D’entrada es pot veure com es creix amb un increment molt moderat de la població. Caldria que l’augment d’habitants fos més notori, i tot passa per diferents condicionants que des d’aquestes ratlles hem anat comentant al llarg dels darrers mesos.

Per una banda, hi ha el factor de les comunicacions, que tot i les bones expectatives de la millora de la xarxa ferroviària anem a poc a poc. Hi ha la fita del 2030 per normalitzar una comunicació de tren adequada al territori i més concretament amb Barcelona, on es considera que per fer-la àgil i viable, no s’hauria de sobrepassar una hora de viatge. Per aconseguir la millora de la connexió ha de ser tant en serveis com en augment de la freqüència de trens. Un altre aspecte és afavorir la implantació i millora d’empreses que puguin ser diverses i d’acord amb les necessitats del territori. Això pot facilitar la vinguda i establiment de noves famílies a la comarca. Cal mantenir també uns serveis de formació adequats per a la gent jove que es vol quedar i evitar la fuga de talent. Aquesta acció també ha d’anar lligada amb potenciar el sector serveis, que vol dir turisme de qualitat amb la gastronomia i les rutes culturals i de natura com a baluards. Tanmateix, el Ripollès també gaudeix una bona salut en el sector primari on la ramaderia és tot un referent.

Finalment, una altra qüestió a resoldre és l’habitatge. Cal fomentar que els joves hi tinguin un accés més fàcil i que els propietaris siguin conscients de la necessitat de facilitar lloguers i les administracions puguin promoure nous habitatges.

De moment creixem, però poc, caldria vetllar perquè aquest índex anés augmentant i fer més fàcil poder viure en una comarca tan excepcional, rica i diversa com és el Ripollès.