Editorial

El perill de què la comarca es quedi sense formació professional als graus de cuina i pastisseria que avançava aquest setmanari en el número anterior és un episodi més de la sensació que els serveis públics a la comarca estan de retirada. Una retirada atribuïble a una certa decadència en població i en pes econòmic que s’ha traduït amb una sensació de derrota i del malestar social que es tradueix amb ‘l’és el que hi ha’. Tant com assumir que el reequilibri territorial és un concepte tan buit com proclamar la pau al món.

Les causes de la pèrdua d’aquests cicles són complexes i, com passa amb altres problemàtiques, hi ha les que es diran en veu alta i després les que sortiran en veu baixa, que seran força més completes i comprensibles. Al final, en una comarca que cada cop té un pes més clar del sector serveis no hauria de fer passos enrere amb una formació que hauria de portar-nos a excel·lir en aquests àmbits.

I al final, la decisió d’Educació d’estudiar què fer amb aquests ensenyaments ja els situa en una certa corda fluixa i ningú té ganes de jugar els seus estudis a un cavall perdedor. El resultat? Que si la gent ja buscava sortides fora del Ripollès, el missatge que rep ara és que no hi ha gaire més remei.

Anem perdent llençols a cada bugada i sembla que això passi per la falta d’una estratègia definida entre tots els actors comarcals que marqui prioritats: saber què és important i què és imprescindible.

La comarca, per sort, ha sabut desenvolupar una forta resiliència als cops i a les crisis. Tot i això, els territoris forts i que prosperen són els que saben on volen anar.